Pàgines

dissabte, 21 de febrer del 2015

APOLOGIA DEL "POBLE SOVIÈTIC"







…. Aquella  llei  era  tan  natural i  senzilla  com  els  batecs  del  cor,  i  es  manifestava  en  tots  els  aspectes  de  la vida  de  campanya.  La  crueltat, la  sang, el  fum i  el  foc de  la  guerra  no  havien  minvat la  moralitat   ni  la creença,  pròpia  de  l’esser  humà,  en  el  dret a   la  igualtat entre  nacions  i  treballadors.   En  els  anys  del domini   nazi   la “filosofia  feixista”, com  una  puta  a  jornal  del  dimoni  Führer , cercava legitimar l’esclavitud dels  pobles  i  l’assassinat de  nins  i  ancians.  Però  al  mateix  temps,  la  fe  en  la  igualtat entre  les  persones  treballadores i  les  nacions, a bracet amb  l’amor  a  la  pàtria  soviètica, marxava  en  les  files  de  l’Exèrcit  Roig, surava damunt  les  fogueres  en  els  bivacs, vivia  en  els  cors dels  combatents,  es  sentia  en  conversacions  nocturnes i  en  els  discursos pronunciats  pels  comissaris  polítics  i  pels  comunistes  dempeus...    Enmig  del  llot, la  pols,  la  neu  compacta  i  mig  fosa, en  l’obscuritat  de  les  trinxeres negades  d’aigua, la  fraternitat de  tots  els  treballadors  soviètics  seguia  viva  i  cimentava les  companyies,  els  batallons i  els  regiments.  Aquella  llei  unificadora  fou  creada  per  homes  normals  que  sols  a  “aquesta” obeïen,  a  voltes  sense  ser-ne  conscients,  i  la  tenien  per  l’autèntic  barem dels  actes  i  quefers  humans...
            Vavilov  havia  fet  feina  tota  sa  vida.  Malgrat  haver  conegut en  pròpia  pell la  duresa de  l’esforç,  mai  havia  deixat  de  viure  l’entusiasme i  l’alegria  que  el  treball  li  donava.
            Mentre  remava  contra  corrent en  un  riu  impetuós,  mentre  mirava  un  camp acabat de  llaurar  o  un  munt  de  torba  recentment  extreta, mentre  escoltava  el  cruixir  sonor d’un  tronc  nuós ficant-se  dins  una  cunya,  mentre abastava  amb  la mirada  la  profunditat  d’un  pou  i  la  vertical  d’una  paret  aixecada...   sempre  havia  estat  conscient de  la  gran  força   que  tenia,   una sensació que  li  dava  seguretat  però,  al  mateix  temps, vergonya.   El  treball  era  la  càrrega  i  l’alegria  de  sa  vida...  Aquell  esforç constant  el  compensava generosament  i  cada  dia,  li  suposava  els  mateixos  fruits que  les  vides  de  científics,  artistes  i  reformadors  de  la  societat:  l’exaltació de  la  lluita,  la  satisfacció que  dóna  la  victòria.





        Durant  els  anys  en  el  koljós,    la  consciència  que  tenia Vavilov  de  sa  força i  capacitat  es  fongueren  amb  la  potència  del  poble  i  l’objectiu  que  els  unia en  llur  treball.  Durant  els  temps  de  conreu,  segar  i  batre, Vavilov  era  conscient  de  totes  les  novetats  que  havia   portat  la  col·lectivització a  la  vida  camperola.  D’un  extrem  a  l’altre d’una  vasta  conrada treballaven  centenars  de  persones.  El  renou  del camions,  el  brogit  dels  tractors,  el  córrer de  les  màquines  segadores i  els  esforços  fatigants  dels  conductors i  dels  xefs de  brigada confluïen en  direcció  a  un  objectiu  comú:  Aquells  centenars  d’homes,  dones  i  vells fermaven, segaven  i  batien  junts  els  camps  koljosians amb  llurs  mans,  ennegrides pel  sol  unes   i  per  l’oli  de  les  màquines  altres...
...
            Durant  aquella  sessió  es  copsà  que  el  pagès  Vavilov   sabia  més  que  molts allà  arreplegats.  Coneixia  els  esdeveniments passats  a  Romania i  Hongria,  recordava  quan  havia  estat  inaugurada  la  planta  siderúrgica de  Magnitorosk  i  qui  havia  dirigit  la  defensa  de  Sebastopol  en  1835...
...
Durant  els  exercicis  d’instrucció dels  nous  reforços,  la  “divisió”  es  desplegà fora  de  la  ciutat.  En  tot  moment  havien  de  cavar  refugis,  obrir  camins,  talar i   desbrancar  arbres. 
            Aquelles  feines  feien  que  els  homes  oblidessin  la  guerra,  i  Vavilov   dedicà  son  temps  a  interrogar als  companys  sobre  llur  vida  en  temps  de  pau...  “Era  bona  la  terra  al  teu  poble...?    “Collíeu  molt  blat  ...?    “Hi  havia  sequeres...?   “Sembràveu   mill...?
...
            Gràcies  a  aquelles  converses  pogué  comprendre  aviat  en  què  rallava  el  procediment,  tan  senzill  com  canaller,  dels  nazis  en  el camp  rus: ...  batre  el  blat  que  altres  havien  sembrat...
  ....instaurà  en  el  camp  rus   un  "règim  d'esclavitud"...


(pàgines  432...-439)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada