Pàgines

dissabte, 29 d’abril del 2017

ESCULTURA "TONINA CABRER" (1892-1991)









OCTUBRE 2016

Ben curiosa la història de l’escultura de Tonina Cabrer. El nom és el de la padrina de l’artista Jeroni Bosch, que va voler regalar l’obra al poble de Manacor per homenatjar la figura de la seva padrina i la de les dones de Manacor. Una de les condicions que l’escultor va posar fou la del canvi de nom de la plaça on s’ubica ja l’obra. Es tracta de la plaça de Joan March, que l’artista pretenia que a partir d’ara fos coneguda com la plaça de Tonina Cabrer. Es veu, però, que a la fi la petició no va poder ser atesa. En Verga encara és molt de Verga, per més que madò Tonina Cabrer fos una donassa imponent i valenta de Manacor…
La ciutat de Manacor compta amb més art al carrer. Dissabte dia 2 d’octubre, es va inaugurar a la plaça Joan March l’escultura pública Tonina Cabrer (1892-1991). “És un retrat de la meva padrina que vol ser un homenatge a les famílies humils que fent feina de sol a sol a foravila varen aixecar aquest poble, és una herència que avui gaudim nosaltres i que hem d’agrair”, explicà l’autor, Jeroni Bosch, poc després de la inauguració de la nova escultura pública de Manacor. L’acte inaugural va començar a les set de l’horabaixa i va comptar amb la presència de la regidora de Cultura, Antònia Llodrà; l’artista i escultor Jeroni Bosch; les regidores Maria Bel Bauzà i Maria Antònia Sansó; els representats de l’Associació de Veïnats de Llevant, desenes de veïnats de la barriada de Baix des Cós, a més dels amics i familiars de l’artista.
L’escultura que es pot veure a la plaça Joan March està situada sobre un pedestal, es titula Tonina Cabrer (1892-1991) i consta d’una escultura figurativa de ciment i fibra de vidre que mostra una dona major amb l’esquena encorbada que camina amb l’ajuda d’un gaiato. Al seu costat s’hi pot contemplar una figura d’acer, més abstracta, “que representa un nét, un descendent que la té present”, explicà el mateix artista.

Després de donar a conèixer la nova escultura pública, a les vuit del vespre, es va inaugurar l’exposició Evocacions a la torre de ses Puntes, on Jeroni Bosch “mostra el seu nou llenguatge, que a la seva obra figurativa hi incorpora noves formes abstractes que segueixen imatges i símbols que no estan lligats a cap referent social o cultural i que l’artista anomena nexe-llenguatge”, explica la comissària de l’exposició, Elena Sierra.




A més, les Evocacions de Jeroni Bosch transporten l’espectador als records i vivències més ocultes de l’artista, que ha plasmat sense prejudicis proposant un diàleg amb la matèria amb què treballa i amb l’espectador. El resultat de tot plegat és un conjunt d’obres que conflueixen en un resultat conceptual i estètic que defineix aquesta mostra. L’exposició es podrà veure fins dia 14 d’octubre, de dimarts a divendres, de 18 h a 20 h.
En paraules del mateix artista, les més de 30 peces que configuren la mostra són fruit d’una feina de recerca “que es remunta a l’any 2010. És una feina que s’havia anat fent i que es venia directament, de manera que no s’havia mostrat mai”.
Bosch remarca que el nexe-llenguatge neix del seu interès pel “llenguatge primigeni, el llenguatge preverbal, basat en el símbol i en la imatge”. L’escultor explica que en la seva escultura “no hi ha cap lligam sociocultural, llevat que el vulguis tenir”. I afegeix que “l’observador sempre és en tot cas superior a l’escultor. S’intenta que l’escultura deixi de ser objecte per passar a ser subjecte, que tengui la seva pròpia vida, que la hi dóna l’espectador. L’escultor és un mitjà, un intermediari de processos, no serveix per a res”.
Gairebé totes les escultures que formen Evocacions estan fetes amb alumini, “amb una tècnica molt difícil d’explicar, tan antiga que no té ni nom”. De fet, diu Bosch, “estic emprant les tècniques dels planxistes antics, que a base de cops de partell donaven forma als cotxes”.



La ciutat de Manacor té més art al carrer
Aquest cap de setmana passat es va inaugurar a la plaça Joan March l'escultura pública Tonina Cabrer (1892-1991). "És un retrat de la meva padrina i vol ser un homenatge a les famílies humils que, fent feina de sol a sol a foravila, varen aixecar aquest poble. És una herència que avui gaudim nosaltres i que hem d'agrair", explicà l'autor, Jeroni Bosch, poc després de la inauguració de la nova escultura pública de Manacor. L'acte inaugural, dissabte passat, va comptar amb la presència de la regidora de Cultura, Antònia Llodrà; l'artista i escultor Jeroni Bosch; les regidores Maria Bel Bauzà i Maria Antònia Sansó; els representats de l'Associació de veïns del Llevant i desenes de veïns de la barriada de Baix del Cós, a més dels amics i familiars de l'artista.

La regidora de Cultura explicà que va ser durant el maig que, des de l'Ajuntament, es va proposar a l'artista organitzar una exposició per mostrar el seu treball. "Ens va sorprendre a tots amb la idea de donar una escultura al poble, l'interès ha estat mutu i ja la tenim aquí", afegí Llodrà.




dimecres, 19 d’abril del 2017

FUNDACIÓ PÚBLICA "MOSSÈN ALCOVER



Institució Pública Antoni M. Alcover és una entitat cultural fundada el 1999 amb l'objectiu de difondre la figura del folklorista manacorí Antoni M. Alcover (1862 – 1932). S'ubica a Manacor i és presidida per Antoni Pastor, batlle de la ciutat, i M. Magdalena Gelabert n'és la directora gerent. Alcover és un personatge destacat de la filologia romànica i el folklore conegut principalment per l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear i l'Aplec de rondalles mallorquines. La Institució disposa des de 2014 d'un espai museogràfic permanent.








Missió

D'una banda, la Institució Pública té com a finalitat principal la conservació, la reunió i l'aprofitament de manera científica de tot el llegat d'Antoni M. Alcover i, d'altra banda, l'estudi, la coneixença, la recerca i la promoció de la cultura popular mallorquina. A més, impulsa activitats per difondre la figura d'Antoni M. Alcover i la seva obra, i també promociona la recerca i la coneixença de la literatura infantil, especialment de les rondalles mallorquines.
Així doncs, a grans trets, la Institució desenvolupa dues línies de treball paral·leles. Per un costat, una línia científica que pretén oferir un espai per a l'estudi filològic i l'alcoverisme, principalment a través de la Biblioteca Monogràfica, que posa a l'abast dels investigadors llibres i materials relacionats amb Antoni M. Alcover, i del Premi Ciutat de Manacor d'Assaig Antoni M. Alcover. Per l'altre costat, una línia divulgativa que vol acostar al gran públic la figura d'Antoni M. Alcover, sobretot per mitjà de l'espai museogràfic i d'una intensa activitat cultural.

dimarts, 18 d’abril del 2017

SA GRANJA D'ESPORLES



 LA   GRANJA  está situada a 15 Km. de Palma, en la localidad de Esporles. Se trata de una bella mansión del S. X, rodeada de frondosa vegetación, bellos jardines y fuentes naturales.
La excursión puede plantearse en media jornada o jornada completa si se quiere quedar a comer en su Restaurante de comida típica mallorquina donde podemos destacar sus “sopas mallorquinas” o un “arroz brut” delicioso.




























































































dissabte, 11 de febrer del 2017

CIÈNCIA ...DONES...



Ciència en femení
Escrit per Patricia Ramírez en 10 febrer, 2017












Els jocs infantils ens han diferenciat pel gènere. Foto: Carla Montoto
La dona ha tingut presència a la ciència des dels temps més remots. Des de l’època d’Egipte i Mesopotàmia, la dona ha desenvolupat un paper decisiu a la ciència i la història del pensament: astronomia, matemàtiques o medicina. Moltes vegades amb un paper d’actriu secundària o un paper ocult. Maria Skolodowska, més coneguda com Marie Curie, va prendre el cognom del seu marit i va guanyar dos premis Nobel. El primer de física juntament amb el seu marit i el segon de química en solitari. D’altres dones van estar a l’ombra d’altres premis Nobel i no van obtenir ni el reconeixement ni la visibilitat. El número de dones científiques creix a Espanya més que la mitja europea. I malgrat això, per què hi ha menys dones científiques que homes? Les variables que hi intervenen poden ser moltes.
Un motiu important, donat que la dona ha estat tant de temps a l’ombra, és la manca de models amb els que d’altres dones i les nenes puguin sentir-se identificades. Ens agrada ”semblar-nos a..” perquè admirem els seus valors, el seu reconeixement professional, el seu èxit, la seva trajectòria o la seva aportació a la humanitat. Hi ha moltes més dones reconegudes en camps com la literatura, la moda, l’art…però moltes menys de referència a la ciència i a la investigació. Es necessita donar-les hi visibilitat perquè les nenes  s’hi puguin identificar i vulguin imitar-les. La visibilitat també cal mostrar-la en els centres educatius, en els què hem de parlar d’Einstein però també de Mileva Maric, la dona que va estar al seu costat col·laborant colze a colze i que el físic ha reconegut com a tal.
Un altre motiu és el sistema educatiu en el qual fa anys no s’animava la dona a estudiar ciències. Aquestes carreres universitàries i professions eren cosa d’homes. Les dones es decantaven per l’ensenyament, la infermeria, la medicina, la psicologia, el dret o les ciències econòmiques. Les carreres de ciències, enginyeries, matemàtiques o informàtica tenien una clara, més que vocació, inclinació masculina.
A través del joc, els nens i nenes desperten la seva curiositat per aquelles coses a les quals juguen, els genera emocions i records que poden condicionar el seu interès per a professions futures relacionades amb allò on van dedicar les seves hores d’oci
També han estat els propis jocs infantils els que ens han diferenciat pel gènere. De petits els nens reben més jocs relacionats amb la química, els Mecano, els jocs de construcció… mentre que les nenes segueixen tenint regals relacionats amb la cura dels bebès i la maternitat, la roba, els complements, jocs per fer sabons, espelmes, cupcakes, etc.
Mitjançant el joc, el nen desperta la seva curiositat per allò al qual juga, li genera emocions i records que poden condicionar el seu interès per professions futures relacionades amb allò al què va dedicar les seves hores d’oci. Això, actualment, lamentablement es segueix repetint.
No podem oblidar tampoc com ens condiciona la maternitat. De fet hi ha moltes dones que comencen a tenir el coratge de decidir no tenir fills i prioritzar la seva carrera professional per sobre de la maternitat. Sol ser una decisió dura i molt jutjada  pel seu entorn. La dedicació als fills, així com l’embaràs, el ritme de treball, el propi amor que desperta un fill  al qual ens fa pena deixar sol tantes hores no estant present en el seu dia a dia, condiciona l’abandonament de carreres professionals de dones brillants. Encara que et facis el ferm propòsit de seguir amb el teu ritme de treball després de ser mare i malgrat que comptis amb un pare responsable i col·laborador al 50 per cent i ajuda domèstica, poques són les dones capaces de portar el ritme de qui es tanca en un laboratori dotze hores a estudiar sota un microscopi. Ens sentim responsables i culpables de no passar més temps amb els nens.
Al 1991 la revista Science va publicar un suplement que es titulava Women in Science. Es recollien diferents opinions de dones científiques que expressaven els motius de per què hi havia menys dones al món de la ciència. Un, era sentir-se apartades per l’home, el qual no les considerava suficientment hàbils com per treballar en la ciència. I és que, des d’Aristòtil, s’ha considerat que el fet de ser dona i el propi cervell femení estan menys dotats per a la ciència. Encara es segueixen mantenint aquestes idees masclistes absurdes i sense fonament. I aquí ens trobem amb el peix que es menja la cua. Donat que hi ha molts més homes investigant, també són ells els que dirigeixen els laboratoris o els grans projectes científics. Hi ha un percentatge molt petit de dones que encapçalen aquests projectes. Fet pel qual l’elecció de nous científics estarà condicionada per l’educació sexista i masclista que pugui seguir existint, fins i tot de manera no conscient.












A Espanya hi ha menys noies a les carreres d’enginyeria, matemàtiques o telecomunicacions.
Actualment a Espanya hi segueixen havent menys estudiants universitàries en carreres d’enginyeria, matemàtiques, arquitectura, telecomunicacions, química o informàtica. Des de la infància s’hauria d’estimular i deixar que les nenes manifestessin el seu talent, oferint jocs de tot tipus, des dels cotxes, els jocs de  construcció, pilotar avions o disfressar-se de l’home aranya. En aquesta època de la vida, el cervell és capaç d’aprendre tot allò que li ofereixin, la ment és curiosa, no té por a l’error i experimenta amb tot allò que té a l’abast. També els podem llegir contes i històries de dones que han triomfat a la ciència i despertar així el seu desig d’identificació.
Hem de començar a creure’ns que som bones i talentoses per a allò que ens proposem. No caminem pel món de la ciència amb una baixa autoestima, demanant perdó per voler demostrar tot allò que portem dintre. Diuen que és millor demanar perdó que demanar permís, però en aquest cas ja sabeu, ni perdó ni permís.

divendres, 10 de febrer del 2017

TALTAVULL - EL MUNDO



Taltavull toma el mando ante su inminente elección como obispo
06/02/2017 EL   MUNDO- Baleares


El administrador de la Iglesia de Mallorca, Sebastià Taltavull, está destinado a ser designado obispo titular de forma inminente y buena prueba de ello son los cambios que se están preparando en la Diócesis de Barcelona en vistas a la vacante que dejará como obispo auxiliar. El arzobispo de Barcelona, Juan José Omella, ha pedido al Papa Francisco que nombre dos nuevos obispos auxiliares de la Archidiócesis para cumplir las funciones del menorquín Taltavull. El administrador diocesano de Mallorca es la mano derecha de Omella y la persona que ha desarrollado la misión de estrechar las relaciones entre las bases de la Iglesia y el Arzobispado. Omella forma parte de la Congregación para los Obispos, que es precisamente la institución vaticana que propone los nombres de los prelados. Taltavull contará con todo el respaldo de Omella para ser designado obispo de Mallorca. Omella, además, ha propuesto ya varios nombres para el cargo de nuevos obispos auxiliares de Barcelona y se espera que en las próximas semanas el Vaticano haga los nombramientos y que al mismo tiempo designe a Taltavull como obispo residencial de Mallorca.
De momento, Sebastià Taltavull ha impuesto su personalidad y sus criterios en una Diócesis de Mallorca bastante adormecida después de las discretas etapas de Jesús Murgui yJavier Salinas, que se vieron muy condicionados por las decisiones del núcleo duro de la Iglesia conformado por una serie de canónigos y las figuras de Lluc Riera y Nadal Bernat.
Javier Salinas dio plenos poderes a Nadal Bernat, al que nombró provicario general, lo que supuso la marginación de su superior, el vicario general, Antonio Vera. Con la llegada de Taltavull, Vera ha recuperado sus funciones y protagonismo del mismo modo que Nadal Bernat ha pasado a un segundo plano. El que asiste a los actos en representación de Taltavull, que se ve obligado a pasar la mitad de la semana en Barcelona, vuelve a ser ahora Vera y el último ejemplo se vio en la celebración del Día de la Constitución. Otra persona que se ha visto relegada es Miquel Gual, el vicario episcopal de Enseñanza que se vio muy cuestionado por su pasividad ante el conflicto de los profesores de Religión. Gual no intervino en ningún momento y permitió sin alzar la voz que la Conselleria de Educación redujera drásticamente las jornadas de los profesores y cambiara de destino a algunos de ellos. Tuvo que ser el sindicato USO el que acudiera en defensa de los profesores de Religión y presentara una demanda judicial contra el Govern que todavía está pendiente de resolución.
El prelado menorquín es una persona que opta siempre por la intervención activa ante cualquier conflicto, como demostró al invitar al Palacio Episcopal a las activistas a favor del aborto que irrumpieron en la iglesia de San Miguel. Taltavull ha conseguido también canalizar el conflicto que enfrenta a las monjas jerónimas con la Diócesis. Aunque el tema no está resuelto, ha disipado cualquier duda sobre el futuro del convento, que no será vendido.
En la Diócesis de Mallorca también han perdido influencia los canónigos de la Seu. Taltavull toma sus propias decisiones y prepara por su cuenta las homilías de los grandes oficios. El pasado 31 de diciembre, Festa del Estendart, Taltavull decidió pronunciar la homilía en contra de la opinión de algunos canónigos. El administrador de la Diócesis de Mallorca ha marcado también su impronta en las relaciones con el clero y en la labor social de la Iglesia dando un gran relieve a la organización Cáritas. Ha mantenido reuniones con todos los arciprestes de Mallorca, a quienes les ha pedido que le cuenten todos sus problemas con la intención de buscar soluciones. Comentan los presbíteros que el administrador diocesano está imprimiendo mucho ánimo y optimismo y que es una persona muy preparada para dirigir la Diócesis. En cuanto a la labor social, es ostensible la confianza depositada por Taltavull en el delegado diocesano de Asuntos Sociales, Guillem Vaquer. Otro rasgo destacable de Taltavull es su enorme visibilidad. Asiste a múltiples actos y a todas las reuniones que le permite su agenda. El 16 de enero sorprendió agradablemente en Sa Pobla su decisión de presidir las Completas de Sant Antoni.


diumenge, 5 de febrer del 2017

LA PRESÓ



Preguntes sobre tanta presencia de la presó en els mitjans de comunicació.
D’un temps ençà, la presó apareix amb més freqüència del que és habitual en els mitjans de comunicació amb notícies, comentaris, articles, acusacions o sospites de maltractaments, etc.

És cert que no és freqüent que una directora duri tan poc temps en el càrrec com ho ha fet la Sra. Andrea, la qual cosa ha afavorit tota casta d’hipòtesis, interpretacions, suposats enfrontaments de l’equip directiu, com assegurava, per cert, un article recent i que, en cap moment, s’han donat.
En tota aquesta història criden l’atenció moltes coses:

Quines són les fonts que passen la informació als mitjans de comunicació? D’on treuen les històries, algunes certes, d’altres, més aviat parcials o del tot falses? Quins interessos s’amaguen sota aquestes filtracions? Es pot deixar sense resposta una informació tan falsa i frívola com que en un any a la presó s’haurien donat 12 casos de mort quan realment varen ser dos? Es pot afirmar impunement que “la màfia campa a sus anchas...” en el Centre Penitenciari? No fa això pensar en alguna intencionalitat maliciosa?
Crida l’atenció aquest interès desmesurat en una qüestió de tràmit com pot ser el relleu d’un director quan, habitualment, la presó no interessa ningú. Ni les condicions de vida que s’hi donen, ni la conveniència d’un canvi de plantejaments a l’hora de condemnar i executar les penes, ni les iniciatives que un bon grapat d’entitats, associacions, persones, voluntaris, etc, hi duen a terme... Això fa pensar en interessos amagats o inconfessables, al manco desconeguts pels qui, en el dia a dia, ens movem entre aquelles parets.
Crida l’atenció el silenci dels implicats, dels directius del Centre, de la Delegació de Govern, de les Institucions Penitenciàries, etc. Silenci que pareix donar la raó a tot allò que diuen, sempre des del desconeixement, de la realitat.

Evidentment, no es pot estar cada dia desmentint informacions falses o simplement parcials. Les energies s’han d’invertir en el treball ben fet. Però hi ha ocasions que reclamen aclariments. Aquest és un d’aquests moments.
És del tot intolerable que es desconfiï del bon fer del col·lectiu de funcionaris. Pareix que es vol donar la impressió que la directora volia millorar les condicions de vida dels interns i que els funcionaris s’hi haurien oposat. Si això fos veritat, ens trobaríem davant d’un greu problema de difícil solució: uns funcionaris que es neguen a fer allò que estan obligats a fer i desobeeixen qui els marca la tasca deguda.
Encara que resulti inversemblant la versió, si fos veritat, el fet és que en el temps que la directora ha estat en el càrrec no ha tingut temps d’experimentar aquesta suposada revolta.

Pot ser que alguns funcionaris estiguin en aquesta situació o tinguin aquesta mentalitat. En tot cas, en són pocs. No és creïble que tot un col·lectiu es vegi en situació de sospita tan greu i no hi hagi cap declaració aclaridora de la situació. Això també crida poderosament l’atenció.

Tan de bo la presó fos notícia habitual en els mitjans de comunicació per interès en el seu funcionament, per l’eficàcia dels programes que s’hi duen a terme, per les ofertes de recursos per a la inserció d’aquells que han complit la pena i es troben a punt de sortir al carrer...
Allò que es desconeix causa por i desconfiança. La presó s’ha de permeabilitzar. S’han de facilitar les entrades i les sortides. Les condemnes pretenen no només castigar, sinó donar oportunitats de canvi de vida i també acompanyar aquests processos de canvi. Tota la societat n’és responsable.
És una contradicció pretendre la inserció separant, aïllant.
És necessari que la societat prengui consciència del problema que suposa tenir 1.300 persones desocupades que han hagut de desatendre la família, han perdut el treball (els qui en tenien), i es troben complint condemna de privació de llibertat. No seria l’hora de replantejar-se, de nou, aquesta qüestió? Per què cap força política es posa al capdavant? Per ventura perquè interpreten que el voler i el sentir dels seus votants no veurien amb bons ulls obrir noves possibilitats, més humanitzadores.
Aquest és l’autèntic debat que s’evita mentre ens entretenim en debats irrellevants, que descentren l’autèntic problema.

Jaume Alemany Pascual

Director de Pastoral Penitenciaria i capellà de la Presó