POLÍTICA

La ignorància

Només sé que no sé res, deia Sòcrates fa més de 2.000 anys. El filòsof acostumava a dir que el seu coneixement es limitava al fet de ser conscient de la seva pròpia ignorància. Pel que hem pogut veure i escoltar en els darrers anys sobre els casos de corrupció, molts dels nostres representants han adoptat aquesta màxima socràtica, afirmant desconèixer absolutament tot el que passava davant els seus nassos.

D'exemples, en tenim a cabassos, començant per un president del Govern que només va admetre que es va equivocar a l'hora de confiar en determinades persones, però que sempre ha negat tenir coneixement d'una comptabilitat paral•lela o dels pagaments en negre de les reformes de la seu del seu partit. També tenim una infanta que ignorava les activitats il•lícites del seu marit, una ministra que no s'estranyava de trobar Jaguars al garatge, uns presidents de la Junta de Andalucía que es mostren sorpresos per un dels casos de malbaratament públic més sagnats o una regidora d'Esquerra Unida que recorr a la inexperiència per justificar l'atorgament de subvencions als seus familiars.

Les darreres exhibicions d'ignorància les hem vistes en seus parlamentàries. A les illes, en la comissió que investiga l'adjudicació de les obres del nostre hospital de referència, on darrere la manca de memòria polítics i empresaris impostaven el seu desconeixement del que s'estava parlant (jo no en sé res, jo no hi era, no he parlat mai amb aquest senyor...).

I a Catalunya, ahir, amb la compareixença d'Artur Mas al Parlament. El president de la Generalitat va negar qualsevol coneixement sobre les actuacions del seu pare polític fins que ell mateix li va confessar, sobre els tripijocs d'Oriol Pujol en el cas de les ITV o sobre les corrupteles del cas Palau. L'oposició, com és natural i lògic, no es creu aquestes declaracions.

El pitjor de tot, però, és que fent aquesta ostentació d'ignorància ens tracten d'ignorants, quan no d'imbècils, a tots els ciutadans. Perquè una de dues: o són uns incompetents que no saben el que passa al seu voltant, pel que no mereixen exercir el càrrec, o uns mentiders professionals, pel que a més de dimitir han de rebre el càstig corresponent per part de la justícia.