Heu passat de concebre i plasmar en paper els últims 100 metres a agafar el testimoni i posar-vos a córrer l’últim relleu al capdavant de milions de catalans
El juliol de 2009 em vaig atansar a la Torre de les Hores de Martorell per anar a una presentació literària a la fresca i de propina vaig descobrir un editor afable, culte i disposat a invertir calés en empreses arriscades. Potser va ser per aquesta accessibilitat que aquell mateix dia em vaig veure amb cor de proposar-li a peu dret una idea editorial eixelebrada que, sortosament, va caure en el pou de l’oblit. Algun cop que ens hem tornat a veure hem somrigut amb cert rubor per la sola concepció d’aquella ocurrència. Es tracta d’un secret que suposo que cap dels dos revelarà fins d’aquí a molts anys, quan fer-ho ja no tingui cap importància.
L’any següent em vaig presentar sense gaire èxit al Premi Recvll. Me’n van enviar un butlletí amb el resultat de les votacions i, en repassar la llista dels llibres que havien passat la primera garbellada, hi vaig detectar aquell hipocorístic modest i poc habitual com a nom de ploma: Quim. Quim Torra. L’any 2010 ja era freqüent trobar-lo a la premsa electrònica tot sovint, de manera que veure’m descavalcat del premi al costat de l’editor, publicista i activista de Blanes em va confortar.
A partir d’aquí, i durant un temps, vam coincidir més a...
