L'EXÈRCIT DEL POBLE...

Els  combats de  1941  lliurats  durant  la  retirada  soviètica  foren  els  més  durs  de  la  guerra.  Durant  aquelles  batalles la  relació  de  forces entre  les  parts bel·ligerants  anà  tombant  a  poc  a  poc  a  favor  de  l’Exèrcit  Roig.

Fou  aleshores  quan  començà a  pastar-se la  victòria  soviètica.

El  caràcter  popular  té  distintes  facetes;  també  el  valor  guerrer, que  es  manifesta de desenes i, tal  volta,  de  milers  de  maneres  particulars.  El  món  sap  de  persones que  havien  sortit  a  fer  front  a  l’enemic amb  intrepidesa,  abocades  a  una  mort  segura, quan  encara  tenien  l’opció  de  fer  enrere   dins  la  immensitat del  territori  rus, persones  que  havien  combatut  amb  feresa  singular  sols  perquè  eren  conscients de  que  la  força  de  l’enemic  era  superior,  persones  les  despulles  de  les  quals  no  foren  enterrades  amb  honors. Rússia  deu  en  gran  part  sa  salvació a  la  valentia  d’aquells  herois anònims,  caiguts durant  la  primera  fase  de  la  guerra.

El  primer  any  de  guerra demostrà la  riquesa  de  la  Rússia  soviètica en  aquest  gènere  de  persones.  Durant  aquell  any,  es  lliuraren  centenars  i  mils  de  combats,  de  curta  i  llarga  durada,  en  cotes  anònimes, als  voltants  dels  llogarets,  en  els  boscos,  ens  els  caminois  coberts  d’herba,  en  els  pantans,  en  els  camps  sense  segar,  en  els  barrancs i  vora  els  passos  fluvials...

......

(pàgina  333)

..... 

Durant  aquell  any  s’aixecaren  centenars  de  indústries noves  entre  els  pobles  de  Siberia  i  els  Urals. Allà,  els  obrers i  els  enginyers assoliren  llur  tasca  difícil  i  d’insomni  en  ares de  multiplicar  la  potència  militar  de  l’Estat  soviètic.  Al  mateix  temps,  l’energia dels milions  de  persones que  treballaven  en  les  fàbriques  de  pisa, de  carbó, de  llapis, de  mobles,   de  calçat, de  mitges, de  pastissos  i  demés,  es  desvià  en  funció  de  les  necessitats  de  la  guerra: aquelles  desenes  de  milers  de  petites  indústries es  convertiren  en  combatents,  el  mateix  que  mils i  mils  de  camperols,  agrònoms,  mestres i  comptables,  els  quals  un  anys  abans ni  tan  sols  haurien  imaginat que  serien  cridats  a  “files”.  A   molts  aquella  enorme  labor les  semblava  insignificant  aleshores,  tanmateix  sovint  el  més  important passa  desapercebut.   
   La  fúria, el  dolor  i  el  sofriment populars es  transformen  en  acer,  en  explosius,  en  canons i  en  motors de  bombardeig.
    La  fe  del  poble en  la  veritat i  son  amor per  la  llibertat es  convertien   en  armament  i   en  un  sòlid  vincle  entre  els  soldats  i els   oficials  de  l’Exèrcit  Roig
    La  relació  de  força  entre  les  parts  en  conflicte donà  un  tomb durant  el  primer  any  de  guerra.  A  la  rereguarda  soviètica es  fabricaren,  cada  cop   en  majors  quantitats,  blindats, avions  i  peces  d’artilleria...

(pàgina  335)

"...  Hegel  parla sobre  l'astúcia de  la  raó  universal,  que  desapareix de  l'escenari  en  el  qual  bullen  les  passions,  per  ella  desfermades,  per  a  tornar  sols  quan  aquestes,  un  cop  acomplerta  sa  comesa,  s'han  consumit.   La  raó  és  el  vertader  motor  de  la  Història,  de  manera  que  nosaltres,  els  vells,  hauríem  d'estar  de  part  seva   en  comptes  de  deixar-nos  dur  per  les  passions..."  
(pàgina  365)