“Educar en valors amb la carta als Reis d’Orient
Publicat per
Patricia Ramírez i
Yolanda Cuevas el 12 de desembre del 2014.
Un nen
escriu la carta als Reis d'Orient. Foto: auladeocio.com
“Estimats Reis d’Orient, Estimat Pare Noel, com m’he
portat bé m’agradaria que em portéssiu…”
Qui no recorda aquells inicis de cartes, aquells
desembres amb els nervis per veure què escriure, i els teus pares dient-te que
tot no ho podies demanar perquè hi havia molts nens i perquè en una mateixa nit
els Reis havien de repartir tots els regals i no els donaria temps. Tu no ho
entenies massa bé, perquè si els Reis eren mags o el Pare Noel anava en trineu
volador allò lògic era que poguessin arribar a totes les cases.
Avui en dia hi ha molta pressió amb la carta
als reis que els fills no se sentin menys que
altres, que no es desil·lusionin o frustrin
si no reben el regal que han demanat, el bombardeig televisiu des de
començaments de novembre i els catàlegs de joguines més gruixuts que els propis
llibres escolars, condueixen al fet que pares, avis, oncles i amics visquin amb
estrès la compra i repartiment de regals. Els regals s’obren amb eufòria però
la il·lusió dura segons fins que els nens abandonen la joguina obrint la
següent, i molts nens, fins i tot, arriben a verbalitzar aquesta desil·lusió
després d’obrir un fotimer de regals amb un “i el que vaig demanar del joc de
la play?” No valoren el que reben, però sí presten atenció al que els
falta. Els nens creixen amb ‘empatx de regals’, en molts casos sense
haver-s’ho guanyat. Mirem d’inculcar-los valors com que “cal guanyar-se el que
es té” però molts pares no actuen de manera coherent quan inunden el nen amb
tant regal.
És palesa la realitat i la necessitat d’educar en
valors, els fonaments de la futura vida adulta que es reflectiran en les
relacions personals, laborals i socials.
Però amb dir-ho no és suficient. Cal treballar
des de casa cada dia i els pares són el primer referent en els primers anys de
vida.
Els nens han d’aprendre a reflexionar
sobre ‘el seu any’ com fan molts adults. Per a això podria
facilitar-los la tasca portar un diari on s’anotin els èxits que van
aconseguint al llarg de l’any, no només com a unes simples notes, sinó que
descriguin el seu esforç, la seva qualitat com amics, com d’obedients han
estat. Un diari que reculli tot el que els fa mereixedors del premi.
La carta de Nadal pot ser un exercici que ens
ajudi a repassar l’any, els objectius aconseguits, les àrees en què s’ha
superat, i escriure al Pare Noel i als Reis Mags tot allò digne d’orgull per
part del nen. En resum, un repàs d’aquests valors que treballeu amb ell cada
dia amb el ferm propòsit d’afavorir el seu desenvolupament com a persona,
aquestes ‘assignatures pendents’ que no estan als llibres de text.
Exemples de valors en els quals el nen
podria reflectir-se mentre escriu la carta en la vostra companyia podrien
ser:
-Sóc responsable perquè vinc del
col·le i em canvio de roba sense que m’ho recordin; perquè m’organitzo
la bossa d’esport i, quan torno, fico la roba a la rentadora; perquè ja em faig
el llit; perquè fico els plats al rentaplats; perquè faig els deures sense que
m’ho repeteixin deu vegades, o perquè torno a casa a l’hora que he pactat i, si
no, aviso els meus pares perquè no es preocupin…
Com a pares, és important que estigueu disposats
a acceptar que és preferible que ho facin ells a que ho facin com vosaltres
vulgueu, així que doneu llibertat perquè ells decideixin i escriguin el
que de veritat creuen que és important en el canvi. El que tu valores
com a pare pot no tenir res a veure amb el que ells valoren des del seu punt de
vista.
-Sóc perseverant perquè quan no
em surten els dibuixos segueixo intentant-ho i no m’enfado ni els trenco;
perquè insisteixo fins que les lletres em surten com em diu la profe;
perquè quan suspenc un examen ho dono tot per superar l’assignatura; perquè
quan no em surt a la primera el que el meu entrenador em demana, entreno i
entreno fins que em surt, i perquè tot això ho faig sense enfadar-me perquè he
après que es necessita esforç, constància i sacrifici per aconseguir les coses.
Com a pares, no exigiu resultats a curt
termini, ni castigueu només si les coses no surten bé quan vosaltres
creieu. Tampoc és bo que el compareu amb els altres (“que ha tret el teu
amic?”), que l’etiqueteu (“ets un gandul, sempre igual”), o que li llanceu
frases en què avanceu el seu futur (“segueix així i veuràs com acabes”).
- Sóc tolerant cada vegada que
els meus amics em diuen les seves idees, opinions i actituds i les respecto tot
i que no coincideixen amb les meves. No insulto, no m’enfado ni deixo de parlar
a aquell que no pensa com jo.
Per educar aquest valor és important que
els fills escoltin que els seus pares respecten els seus iguals,
companys de treball, familiars, amics o veïns.
Prendre consciència dels seus èxits i a què són
deguts farà que els tingui presents mantenint una bona autoestima i
automotivació per a d’altres ocasions i que repeteixi l’actitud correcta per
aconseguir nous reptes i relacionar-se amb els altres.
Altres valors que pots treballar amb ells en
aquestes cartes són l’esforç, sacrifici, cooperació, bondat, companyonia,
generositat, optimisme, discreció, amistat, honradesa, sinceritat, solidaritat,
compromís o saber perdonar.
Durant l’any tingueu presents les accions que són
coherents amb aquests valors. Reconèixer-les i anotar-les farà que es fomentin
els comportaments que espereu d’ells sense oblidar que ser model de conducta és
clau perquè refermin el canvi.
Un altre punt a tenir en compte en escriure la
carta és el dels regals. Cal deixar volar la seva imaginació en el moment que
la fan, deixar-los el seu temps i espai per a això sense organitzar-los
directament, però en les setmanes anteriors es poden tenir converses
que facin reflexionar els fills quins punts poden tenir en compte
segons les diferents necessitats. Es tracta que la carta no es converteixi en
marcar amb una X o un simple retalla i enganxa de les joguines dels
supercatàlegs de diferents magatzems de joguines. Han de saber que escriure tot
el que els agradaria tenir no vol dir que ho hagin de tenir.
En les indiscutibles joguines que segur que els
Reis d’Orient i el Pare Noel portaran, s’han de tenir en compte les joguines
educatives que impliquin el desenvolupament de la creativitat, atenció i
concentració; les joguines per jugar en família i fomentar moments de diversió
compartits en aquests dies i la resta de l’any, i les joguines tecnològiques,
tenint en compte els seus avantatges. També és bo ser creatius i presentar-los
adjuntant una targeta que impliqui un compromís com: “aquest regal es lliura a
canvi d’estendre la roba de la rentadora, passejar amb l’àvia o fer sopa de
lletres amb ella”
Entre els regals, hi ha d’haver llibres de lectura
però no els què obliga l’escola sinó un que li agradi. La idea és que no sigui
imposat, sinó que li interessi al nen llegir. Així fomentem la lectura lliure.
Un altre regal que no pot faltar és el material
relacionat amb l’esport
que ja practica o amb el que se sap que vol practicar, i així donar suport a la
pràctica esportiva com una cosa fonamental en el seu desenvolupament físic i
psicològic.
D’’altra banda, els Reis i el Pare Noel també
s’han modernitzat i poden regalar “moments” com excursions, visites al zoo, als
museus i espectacles.
També pots fomentar el pensar en altres nens que no
són tan afortunats com ells. Com? Demanant-los que triïn entre les joguines que
no fan servir aquelles que deixaran en l’arbre perquè els Reis Mags o el Pare
Noel els hi portin a altres nens que no tenen les mateixes oportunitats. A
canvi, els deixaran una nota d’agraïment valorant aquest gest. Així estem
educant en la solidaritat des de la màgia del Nadal.
Regals sota
un arbre de Nadal. Foto: pequesbebes.com
Un regal en el qual és importantíssim saber prendre la
decisió correcta és el d’una mascota quan el nen la demana. Cal educar els nens
en què un gos o un gat no són una joguina. Els animals són éssers vius que
necessiten de nosaltres: cal educar-los, passejar-los, donar-los de menjar,
jugar amb ells, donar-los afecte i vacunar-los, i per això es necessita temps i
molta responsabilitat. No oblidem que hi ha també llocs on hi ha animals
abandonats esperant una llar.
Finalment, una altra de les tasques que teniu com
a pares és la d’educar els avis, oncles o padrins, i, com més aviat es tracti
el tema i es decideixi com fer-ho, millor. No obstant això, cada any cal
reprendre i organitzar què portar a cada casa. En aquest sentit, cal ser
comprensius amb els pares, i el més important és la futura educació del nen per
sobre de qui fa el millor regal i més car pensant així que els voldran més. La
família, doncs, no pot anar per lliure comprant regals
sense saber o sense conèixer les necessitats del seu nét o nebot. Hi veritables
guerres entre els avis materns i paterns per veure qui regala més i millor. I
normalment el ‘més i millor’ s’associa a allò car o la quantitat. L’amor no es
compra, l’amor es construeix dia a dia amb els llaços familiars i el temps que
passem en família. Potser els nens necessiten unes sabates, un abric o la quota
d’una extraescolar abans que una joguina. Per tant, la família ha de
comunicar-se i organitzar-se.
Guardar aquestes cartes que escriuen els petits
pot ser un dels millors regals que com a pares podeu fer un Nadal als vostres
fills adults. Feu la prova!
I no oblidem que hi ha regals que no els poden
portar ni els Reis d’Orient ni el Pare Noel i aquests són els que més desitgen:
més temps, atenció, paciència, abraçades, somriures, afalacs, reconeixements.
D’això els fills no se n’avorreixen.
Bon Nadal i els nostres millors desitjos a tots en aquest nou any.