La memòria del Call
El Museu d'Història de Barcelona
renova el seu espai museístic
dedicat als jueus que vivien a la
ciutat medieval
L'exposició identifica les famílies
que tenien casa al Call
CRISTINA
SAVALL / BARCELONA
Dijous, 12
de març del 2015
Viatge al
passat 8 Un visitant, ahir, a l'espai expositiu que el Museu d'Història de
Barcelona dedica als jueus de la ciutat medieval.
Eren menestrals, metges avançats al seu temps,
científics, comerciants i artesans, entre ells molts orfebres especialitzats en
joies de coral blanc i rosat. La majoria procedien d'Occitània, d'on el 1306
van ser expulsats. A la Barcelona del segle XIV es van continuar reunint en
sinagogues i scolas, on celebraven assemblees, judicis i festes del
calendari religiós hebreu, com la de les llums, la de Pasqua i la del Rosh
Hashanah, amb la qual comença l'any jueu, entre finals de setembre i
principis d'octubre.
Els jueus barcelonins vivien als dos barris que
van construir al Call, un entramat de carrerons pròxims a la plaça de Sant
Jaume. S'autogovernaven per privilegi reial a canvi d'impostos que engruixien
les arques dels monarques i, segons explica la llegenda, s'encarregaven
d'alimentar els lleons de la cort, d'aquí ve el nom del carrer de la Lleona,
que albergava el pati on vivien les feres. Fins que van tenir lloc els assalts
de l'estiu del 1391, quan a la península Ibèrica van culpar la comunitat jueva
de la crisi econòmica, la qual cosa va encadenar un encès conflicte social
contra ells amb saquejos, incendis, matances i conversions forçades al
cristianisme a moltes ciutats, entre aquestes Barcelona.
Al Call van morir més de 300 persones i les sinagogues,
juntament amb tots els béns, com els banys públics, van passar a ser propietat
del rei Joan I d'Aragó (Perpinyà, 1350-Torroella de Montgrí, 1396). I l'any
1401, el seu successor, Martí I, va dictar un privilegi perquè Barcelona no
tornés a tenir un barri jueu.
De tot això ja se'n tenia coneixement, sobretot
gràcies als estudis de l'historiador Francesc Carreras, però el Museu
d'Història de Barcelona (Mubha) ha aprofundit en l'estructura urbana del Call i
ha aportat dades inèdites en el seu remodelat espai museístic del Call, ubicat
a la placeta de Manuel Ribé, que se situa a la casa de Jucef Bonhiac, un
teixidor de vels, que fa més de sis segles tenia la seva vivenda a sobre del
taller. Des d'ahir aquest espai alberga l'exposició Els jueus a la Barcelona
medieval, que compta amb 11 comissaris.
Trencaclosques
Els historiadors Francesc Caballé i Eloi Castell són
autors de la joia de la corona d'aquesta mostra, que és el cens de les famílies
jueves o dels seus descendents i els plànols de les seves cases segons dades
recollides per l'arxiu de la Corona d'Aragó el 1393, dos anys després de la
matança. «Va ser un trencaclosques recompondre els edificis i els carrers.
La majoria ja no existeixen», va explicar ahir Caballé.
Un altre problema és que els límits entre la zona
jueva i la cristiana no eren clars. Com a curiositat, Caballé explica que la
primera seu de la Generalitat es va instal·lar en una antiga propietat jueva
del carrer de Sant Honorat. «Amb el temps s'ha anat ampliant fins a
convertir-se en l'edifici actual de la plaça de Sant Jaume», va precisar.
Joan Roca, director del Muhba, va
assegurar que la importància del llegat jueu barceloní el fa universal; «No
es pot comprendre Barcelona sense la comunitat jueva, una característica que no
han resolt totes les ciutats amb barris jueus».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada