CIÈNCIA ...DONES...

Ciència en femení

Escrit per Patricia Ramírez en 10 febrer, 2017

Els jocs infantils ens han diferenciat pel gènere. Foto: Carla Montoto

La dona ha tingut presència a la ciència des dels temps més remots. Des de l’època d’Egipte i Mesopotàmia, la dona ha desenvolupat un paper decisiu a la ciència i la història del pensament: astronomia, matemàtiques o medicina. Moltes vegades amb un paper d’actriu secundària o un paper ocult. Maria Skolodowska, més coneguda com Marie Curie, va prendre el cognom del seu marit i va guanyar dos premis Nobel. El primer de física juntament amb el seu marit i el segon de química en solitari. D’altres dones van estar a l’ombra d’altres premis Nobel i no van obtenir ni el reconeixement ni la visibilitat. El número de dones científiques creix a Espanya més que la mitja europea. I malgrat això, per què hi ha menys dones científiques que homes? Les variables que hi intervenen poden ser moltes.

Un motiu important, donat que la dona ha estat tant de temps a l’ombra, és la manca de models amb els que d’altres dones i les nenes puguin sentir-se identificades. Ens agrada ”semblar-nos a..” perquè admirem els seus valors, el seu reconeixement professional, el seu èxit, la seva trajectòria o la seva aportació a la humanitat. Hi ha moltes més dones reconegudes en camps com la literatura, la moda, l’art…però moltes menys de referència a la ciència i a la investigació. Es necessita donar-les hi visibilitat perquè les nenes  s’hi puguin identificar i vulguin imitar-les. La visibilitat també cal mostrar-la en els centres educatius, en els què hem de parlar d’Einstein però també de Mileva Maric, la dona que va estar al seu costat col·laborant colze a colze i que el físic ha reconegut com a tal.

Un altre motiu és el sistema educatiu en el qual fa anys no s’animava la dona a estudiar ciències. Aquestes carreres universitàries i professions eren cosa d’homes. Les dones es decantaven per l’ensenyament, la infermeria, la medicina, la psicologia, el dret o les ciències econòmiques. Les carreres de ciències, enginyeries, matemàtiques o informàtica tenien una clara, més que vocació, inclinació masculina.

A través del joc, els nens i nenes desperten la seva curiositat per aquelles coses a les quals juguen, els genera emocions i records que poden condicionar el seu interès per a professions futures relacionades amb allò on van dedicar les seves hores d’oci

També han estat els propis jocs infantils els que ens han diferenciat pel gènere. De petits els nens reben més jocs relacionats amb la química, els Mecano, els jocs de construcció… mentre que les nenes segueixen tenint regals relacionats amb la cura dels bebès i la maternitat, la roba, els complements, jocs per fer sabons, espelmes, cupcakes, etc.

Mitjançant el joc, el nen desperta la seva curiositat per allò al qual juga, li genera emocions i records que poden condicionar el seu interès per professions futures relacionades amb allò al què va dedicar les seves hores d’oci. Això, actualment, lamentablement es segueix repetint.

No podem oblidar tampoc com ens condiciona la maternitat. De fet hi ha moltes dones que comencen a tenir el coratge de decidir no tenir fills i prioritzar la seva carrera professional per sobre de la maternitat. Sol ser una decisió dura i molt jutjada  pel seu entorn. La dedicació als fills, així com l’embaràs, el ritme de treball, el propi amor que desperta un fill  al qual ens fa pena deixar sol tantes hores no estant present en el seu dia a dia, condiciona l’abandonament de carreres professionals de dones brillants. Encara que et facis el ferm propòsit de seguir amb el teu ritme de treball després de ser mare i malgrat que comptis amb un pare responsable i col·laborador al 50 per cent i ajuda domèstica, poques són les dones capaces de portar el ritme de qui es tanca en un laboratori dotze hores a estudiar sota un microscopi. Ens sentim responsables i culpables de no passar més temps amb els nens.

Al 1991 la revista Science va publicar un suplement que es titulava Women in Science. Es recollien diferents opinions de dones científiques que expressaven els motius de per què hi havia menys dones al món de la ciència. Un, era sentir-se apartades per l’home, el qual no les considerava suficientment hàbils com per treballar en la ciència. I és que, des d’Aristòtil, s’ha considerat que el fet de ser dona i el propi cervell femení estan menys dotats per a la ciència. Encara es segueixen mantenint aquestes idees masclistes absurdes i sense fonament. I aquí ens trobem amb el peix que es menja la cua. Donat que hi ha molts més homes investigant, també són ells els que dirigeixen els laboratoris o els grans projectes científics. Hi ha un percentatge molt petit de dones que encapçalen aquests projectes. Fet pel qual l’elecció de nous científics estarà condicionada per l’educació sexista i masclista que pugui seguir existint, fins i tot de manera no conscient.

A Espanya hi ha menys noies a les carreres d’enginyeria, matemàtiques o telecomunicacions.

Actualment a Espanya hi segueixen havent menys estudiants universitàries en carreres d’enginyeria, matemàtiques, arquitectura, telecomunicacions, química o informàtica. Des de la infància s’hauria d’estimular i deixar que les nenes manifestessin el seu talent, oferint jocs de tot tipus, des dels cotxes, els jocs de  construcció, pilotar avions o disfressar-se de l’home aranya. En aquesta època de la vida, el cervell és capaç d’aprendre tot allò que li ofereixin, la ment és curiosa, no té por a l’error i experimenta amb tot allò que té a l’abast. També els podem llegir contes i històries de dones que han triomfat a la ciència i despertar així el seu desig d’identificació.

Hem de començar a creure’ns que som bones i talentoses per a allò que ens proposem. No caminem pel món de la ciència amb una baixa autoestima, demanant perdó per voler demostrar tot allò que portem dintre. Diuen que és millor demanar perdó que demanar permís, però en aquest cas ja sabeu, ni perdó ni permís.