Pàgines

dissabte, 30 de gener del 2016

JACIMENT "Mestre Ramón"


JACIMENT  "MESTRE   RAMÓN"
TALAIOT  "TURÓ  DE   S'OLIVAR"
 































































 "Talaiot"   des   "Turó  de   s'Olivar"










- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 78 -
Jaciments Arqueològics. Polígon 18


- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 79 -
SES COVES DES TORRENT A SON SARD __________ ELEMENT NÚMERO 2023
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: PROPER A LES CASES DE SON SARD
POLIGON 18 PARCEL·LES 19, 20
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: SES COVES DES TORRENT A SON SARD
Codi Identificació dins el Catàleg: 2023
Referència Cadastral: POLIGON 18 PARCEL·LES 19, 20
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: PARCEL·LA AGRÍCOLA I RAMADERA.
JACIMENT ABANDONAT
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC FINAL I ROMÀ
Documentació Fotogràfica:
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Coves que possiblement foren en part naturals però que s’han excavat artificialment en la
roca. Es caracteritzen per la presència d’una gran columna central, tallada a la roca que a més
de sustentar la coberta devia tenir també alguna funció ritual. A l’exterior de la cova, en l’espai
que constituiria l’avantcambra o l’entrada, s’han trobat restes d’enterraments en fossa els quals, a
jutjar pels materials associats datarien de l’època romana. Cal destacar també que a la part
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 80 -
superior de la cova hi ha un gran nombre de restes ceràmics, teules romanes i altres materials que
demostren l’extensió d’aquest jaciment arqueològic.
Cronologia:
Talaiòtic final i romà. Caldria una investigació acurada per establir cronologies precises.
Bibliografia / Altres catàlegs:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/39, 49/40
Número Inventario Monumentos Prehistóricos y Protohistóricos Isla de Mallorca – 1334, 1335
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
No es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del temps, la invasió de la
vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: BO
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
És BÉ D’INTERÈS CULTURAL (Monument, 10/09/1966)
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves

característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Com que es tracta d’un
jaciment BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració
competent (CIM).
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 81 –

TALAIOT DE MESTRE RAMON __________ ELEMENT NÚMERO 2024




1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: CAN BALLESTER (SANT JORDI)
POLIGON 18 PARCEL·LA 261
Plànol de Situació:
Parcel·la que constitueix el perímetre del jaciment.
La zona blava és la que presenta més restes arqueològiques. El jaciment és tota la parcel·la.
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: TALAIOT DE MESTRE RAMÓN
Codi Identificació dins el Catàleg: 2024
Referència Cadastral: POLIGON 18 PARCEL·LA 261
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: PARCEL·LA AGRÍCOLA I RAMADERA.
JACIMENT ABANDONAT
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 82 -
Documentació Fotogràfica:
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Poblat talaiòtic tancat per una murada i situat a dalt d’un turó. Es tracta d’un poblat de
dimensions entre mitjanes i petites, definit per una murada construïda a base de pedres de grans
dimensions. A l’interior trobem restes d’habitacions menors i al punt culminant del turó, un talaiot
circular amb habitacions adossades. La presència de ceràmica púnica i romana a l’interior i en
superfície demostra la conservació del jaciment en aquests períodes. Cal destacar que
l’excavació d’una gravera al peu del turó degué determinar la pèrdua de part d’aquest poblat.
Cronologia:
Període talaiòtic (s. X aC-123 aC). Caldria una investigació acurada per establir cronologies
precises
Bibliografia/Altres catàlegs:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/35
Número Inventario Monumentos Prehistóricos i Protohistóricos de la isla de Mallorca – 1330


4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
L’excavació d’una gravera al peu del turó degué determinar la pèrdua de part d’aquest
poblat. A banda d’això, no es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del temps, la
invasió de la vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: REGULAR
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
És BÉ D’INTERÈS CULTURAL (Monument, 10/09/1966)
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 83 -
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Com que es tracta d’un
jaciment BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració
competent (CIM).
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 84 -

ES TURÓ DE S’OLIVAR (SANT JORDI) ________ ELEMENT NÚMERO 2025
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: Ctra. PMV-403-2
POL. 18 PAR. 264 a, b, c; 349 b, c; 289, 350, 287, 291
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: ES TURÓ DE S’OLIVAR (SANT JORDI)
Codi Identificació dins el Catàleg: 2025
Referència Cadastral: POL. 18 PAR. 264 a, b, c; 349 b, c; 289, 350, 287, 291
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: PARCEL·LA AGRÍCOLA I RAMADERA.
JACIMENT ABANDONAT
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC, ROMÀ I ISLÀMIC
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 85 -
Documentació Fotogràfica:
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Jaciment talaiòtic que devia ocupar bona part del turó on es troba. L’explotació agrícola
determinà la destrucció de bona part de les estructures prehistòriques. Tanmateix al punt
culminant es pot veure encara un talaiot circular amb habitacions adossades. La presència a més
de ceràmica romana i també islàmica en superfície marca la cronologia d’ocupació d’aquest
jaciment.
Cronologia:
Ocupacions d’època talaiòtica, romana i islàmica. Caldria una investigació acurada per
establir cronologies precises de cadascuna d’elles.
Bibliografia / Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/38
Número Inventario Monumentos Prehistóricos y Protohistóricos de la Isla de Mallorca – 1333
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
L’explotació agrícola determinà la destrucció de bona part de les estructures
prehistòriques. A banda d’això, no es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del
temps, la invasió de la vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: REGULAR
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 86 -
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
És BÉ D’INTERÈS CULTURAL (Monument, 10/09/1966)
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que les parcel·les concretades en aquesta fitxa constitueixen la
delimitació del jaciment junt amb el seu entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de
restes arqueològiques, qualsevol construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del
perímetre exterior global de les estructures i de qualsevol element constituent del jaciment
arqueològic. Com que es tracta d’un jaciment BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb
l’autorització de l’administració competent (CIM).
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 87 -
SES RUMIES (PULA) ________________ ELEMENT NÚMERO 2026
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: Ctra. PMV-403-2
POLIGON 18 PARCEL·LA 269, 267a, 389
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: SES RUMIES (PULA)
Codi Identificació dins el Catàleg: 2026
Referència Cadastral: POLIGON 18 PARCEL·LA 269, 267a, 389
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: CAMP DE GOLF
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 88 -
Documentació Fotogràfica:


3 DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Restes d’un talaiot aïllat, de planta circular, situat dalt d’un turó. Dona la casualitat que
s’ha derruït en la seva meitat de manera que actualment podem veure la secció del parament i
els enderrocs interiors. En aquesta secció es veu també la columna central que sustentava la
coberta.
Cronologia:
Període talaiòtic (s. X aC-123 aC). Caldria una investigació acurada per establir cronologies
precises
Bibliografia/Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/27. Aquest inventari el
considerava desaparegut / no localitzat, fet que podem desmentir.
Número Inventario Monumentos Prehistóricos i Protohistóricos de la Isla de Mallorca – 1323
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
A banda del desmoronament de la meitat del talaiot, no es detecten intervencions
recents, més enllà del desgast del temps, la invasió de la vegetació i la possible retirada
d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: REGULAR
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1. És BÉ D’INTERÈS CULTURAL (Monument, 10/09/1966)
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 89 -
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que les parcel·les citades constitueixen la delimitació del jaciment junt
amb el seu entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques,
qualsevol construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior
global de les estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Com que es
tracta d’un jaciment BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de
l’administració competent (CIM).
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 90 –

PULA ________________ ELEMENT NÚMERO 2027
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: CAMP DE GOLF, POLIGON 18 PARCEL·LA 314
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: PULA
Codi Identificació dins el Catàleg: 2027
Referència Cadastral: POLIGON 18 PARCEL·LA 314
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: CAMP DE GOLF
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC
Documentació Fotogràfica:
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 91 –

3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Conjunt talaiòtic del que destaquen dues grans estructures monumentals. La primera
d’elles, de major envergadura, es tracta d’un túmul escalonat, si hem de seguir la nomenclatura
utilitzada per descriure aquests recintes. Es a dir una gran plataforma aixecada a base de
l’acumulació de multitud de pedres, tot definint una mena de rampa helicoïdal amb una cambra
culminant a la part superior de planta triangular, irregular. Aquest túmul presenta també algunes
habitacions adosades, alguna de les quals ha estat objecte d’excavació arqueològica. Al nordoest
del túmul i a pocs metres d’aquest es troba la segona estructura a que fèiem referència, que
es tracta d’un talaiot de planta circular. Conserva tot el perímetre de la paret encara que molt
degradat en alguns sectors. El portal d’entrada s’obri cap al sud-est i està format per una gran
llinda de pedra que per les dimensions del mur forma una mena de corredor. Al centre de la
cambra hi ha indicis de l’existència d’una columna central que sostindria la coberta.
Cronologia:
Període talaiòtic (s. X aC-123 aC). Caldria una investigació acurada per establir cronologies
precises
Bibliografia / Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/27
Número del Inventario de Monumentos Prehistóricos i Protohistóricos de la Isla de Mallorca
1322
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
No es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del temps, la invasió de la
vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: BO
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 92 -
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
És BÉ D’INTERÈS CULTURAL (Monument, 10/09/1966)
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Com que es tracta d’un
jaciment BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració
competent (CIM).
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 93 –

ES BARRANC DE PULA ____ ELEMENT NÚMERO 2028
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: POLÍGON 19, PARCELA 39
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: ES BARRANC DE PULA
Codi Identificació dins el Catàleg: 2028
Referència Cadastral: POLÍGON 19, PARCELA 39
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: CAMP DE GOLF I D’ALTRES INFRAESTRUCTURES TURÍSTIQUES
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: TALAIÒTIC
Documentació Fotogràfica:
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Jaciment que ha quedat cobert per la vegetació i la terra del camp de golf adjacent.
Cronologia:
Període talaiòtic (S.X-123 aC). Caldria una investigació acurada per concretar cronologies
de l’ocupació del jaciment.
Bibliografia/Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/20.
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 94 -
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
No es poden concretar les intervencions que s’hi han realitzat, encara que es pot confirmar
l’ocupació del talaiot per part del camp de golf i diverses instal·lacions turístiques. Junt amb la
vegetació, fan impossible la seva contemplació, malgrat el volum existent fa pensar que l’element
pot conservar-se en un estat regular.
Estat de conservació: DEFICIENT
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria. En aquest cas, és
imprescindible la recuperació dels elements de fàbrica i la valorització del conjunt.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Si es tracta d’un jaciment
BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració competent.
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 95 –


SES COVES ROTGES ____ ELEMENT NÚMERO 2029
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica:
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: SES COVES ROTGES
Codi Identificació dins el Catàleg: 2029
Referència Cadastral:
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: AGRÍCOLA I RAMADERA. JACIMENT ABANDONAT
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent:
Documentació Fotogràfica:
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 96 -
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Coves naturals amb possibles traces d’intervencions artificials (humanes), situades a un
penyasegat. No s’hi ha detectat contingut arqueològic.
Cronologia:
Bibliografia/Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/22.
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
No es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del temps, la invasió de la
vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: REGULAR
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 97 -
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Si es tracta d’un jaciment
BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració competent.
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 98 -
PUIG DE SA FONT ____ ELEMENT NÚMERO 2030
1.- IDENTIFICACIÓ ESPAIAL:
Població - Localització geogràfica: EN EL CIM DEL PUIG DE SA FONT, POLIGON 6 PARCEL·LA 4b
Plànol de Situació:
2.- IDENTIFICACIÓ DE L’ELEMENT:
Denominació: PUIG DE SA FONT
Codi Identificació dins el Catàleg: 2030
Referència Cadastral: POLIGON 6 PARCEL·LA 4b
Tipologia: JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Ús actual: PARCEL·LA AGRÍCOLA I FORESTAL
Autoria: DESCONEGUDA
Estil o Corrent: ANYS 30 DEL SEGLE XX
Documentació Fotogràfica:
- CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC i PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA -
10 - 2009 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS - 99 -
3.- DESCRIPCIÓ DE L’ELEMENT:
Descripció Morfològica, Estructural, i Elements Integrants:
Barraques construïdes dalt del Puig de Sa Font per servir de refugi durant la Guerra Civil
Espanyola. Són en estat d’abandonament.
Cronologia: Anys trenta del segle XX.
Bibliografia/Altres inventaris:
Número de l’Inventari de Jaciments Arqueològics de Mallorca – 49/19.
4.- ESTAT DE CONSERVACIÓ:
Intervencions Realitzades:
No es detecten intervencions recents, més enllà del desgast del temps, la invasió de la
vegetació i la possible retirada d’elements en èpoques indeterminades.
Estat de conservació: REGULAR
5.- PROTECCIÓ DE L’ELEMENT:
Grau de protecció: A1
Usos permesos: Jaciment Arqueològic.
Usos d’investigació i divulgació del patrimoni
Elements destacats a preservar: Tots i cadascún dels elements que el composen
Directrius d’intervenció:
El nivell de protecció integral -A1-, implica una preservació íntegra del bé que s’ha de
protegir, és a dir, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva
estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre de
compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé i només s’hi permeten obres de
conservació, restauració i, en casos excepcionals, de recuperació d’alguna de les seves
característiques originals.
Protecció total. És prioritària la neteja, conservació, excavació, consolidació, senyalització i
difusió del jaciment, sempre realitzat per tècnics competents en la matèria.
6.- DEFINICIÓ DE LA ZONA DE PROTECCIÓ.
L’estat del jaciment no permet establir, a priori, una delimitació definitiva de jaciment i
entorn. En cas que la parcel·la sigui edificable segons la normativa vigent, la sol·licitut de llicència
(ja sigui obra major o menor) anirà forçosament condicionada a la realització d’una excavació
prèvia i el lliurament dels resultats a l’Ajuntament per part de tècnics competents, que només
podrà atorgar la llicència si no hi ha cap afectació al jaciment i si es respecta la separació que
aquí es descriu. S’entén que la parcel·la constitueix la delimitació del jaciment junt amb el seu
entorn de protecció. En cas de l’existència i/o aparició de restes arqueològiques, qualsevol
construcció haurà de separar-se un mínim de vint -20- metres del perímetre exterior global de les
estructures i de qualsevol element constituent del jaciment arqueològic. Si es tracta d’un jaciment
BIC, qualsevol actuació haurà de comptar amb l’autorització de l’administració competent.

dimecres, 20 de gener del 2016

DOS IGLESIAS...







DOS IGLESIAS (ENTRE OTRAS)
FRANCISCO RAFAEL DE PASCUAL, monje cisterciense (Abadía de).
ECLESALIA, 20/01/16.- Esta mañana asistí a una eucaristía en una parroquia de Madrid, céntrica. Éramos unas cuarenta personas. El sacerdote salió, leyó “ritualmente” todos los libros y no hubo ni un momento de contacto directo con los fieles, ni referencia a ellos. Yo diría que es una liturgia a cargo de un funcionario, que lee unos libros y realiza unos ritos (en este sentido no hay que preocuparse de la crisis de sacerdotes… se pueden contratar funcionarios de ese estilo).
Los textos de las lecturas hacían referencia a Sam 4, 1-11 (escaramuza de Israel con los filisteos, en la que pierden la batalla y el arca de la alianza), y el Evangelio de Mateo 1, 4-5 (donde un leproso se acerca a Jesús de forma delicada y no manipuladora).
La brevísima homilía del celebrante, antes de la oración de los fieles, fue un salirse por los cerros de Úbeda, como decían los antiguos.
Acabó la eucaristía y me sentía un poco disgustado, la verdad, por la pobreza pastoral del hecho en sí. Seguidamente vi que un grupito de monjas se quedaban para rezar laudes. La antífona del Cántico final me dio la clave y me serenó un poco: “Sirvamos al Señor con santidad todos nuestros días”.
Pero no pude resistir la tentación, y acabos los laudes les dije a las monjas que las lecturas de hoy nos suponían una gran lección, que eran una gran pedagogía de vida cristiana (como lo es siempre la lectura bíblica proclamada en la celebración litúrgica).
A veces somos como los hebreos en sus múltiples batallas: queremos manipular a Dios, y creemos que porque llevemos a ellas los “signos sagrados” Dios nos va a proteger. Y no es así. Dios solo nos protege cuando llevamos una vida de santidad y justicia.
El ciego del Evangelio no exige a Jesús la curación (admite la posibilidad de que no sea posible…); pero le plantea a Jesús la cuestión de una forma tan sutil y refinada (posiblemente meditada) que Jesús no puede resistirse.
La pena que sentí (y ¡ojalá me equivoque!) es que las personas que estaban en la “misa! (ahora no digo eucaristía) se fueron a sus trabajos y sus batallas pensando que llevaban consigo un arca que les iba a proteger… pero sin caer en la cuenta de que hay que ponerse ante Jesús con una actitud indigente.
Las monjas, ya mayores en general, y que habrían consumido sus vidas en múltiples servicios de caridad, me dieron la razón, y me confiaron que solo cuando se sirve al Señor con santidad y justicia se cosechan frutos de vida eterna. Y cuando ponemos la esperanza en las “arcas” que creemos contienen nuestras riquezas, nuestra herencia, nuestra fuerza… pues los enemigos nos pueden (incluso reconociendo a nuestros dioses).
Hay una Iglesia que cree en la fuerza de las arcas, y hay otra que vive en santidad y justicia 






Religión y economia
José Mª Castillo
Ayer, 18 de Enero de 2016, se dio a conocer en todo el mundo el informe de Oxfam, que lleva por título: “Una economía al servicio del 1%”. Esto significa que la economía mundial se está gestionando de manera que se ha constituido en el sistema económico, político y jurídico más violento y canalla que ha conocido la historia de la humanidad.
Jamás hubo en el mundo ni tiranos, ni dictadores, dotados con un poderío semejante y de cuya conducta se siguieran consecuencias tan mundialmente destructivas y causantes de tanta devastación, tanta humillación, tanta desigualdad, tanto sufrimiento y tanta muerte. No estamos hablando de los campos de exterminio de la segunda guerra mundial. Lo que tenemos ante todos, y a la vista de todos, son naciones y continentes de exterminio, de los que las 62 personas más ricas del mundo (y sus más cercanos colaboradores) saben que podrán seguir concentrando riqueza sobre la base de que más de 3.000 millones de seres humanos se vean cada año más limitados en sus posibilidades de seguir viviendo.
Con un agravante estremecedor. No se trata sólo de reducir la población mundial a la mitad. Lo que estamos viendo es que un genocidio, que nadie pudo imaginar, se está llevando adelante, aceptando incluso que el planeta tierra quede destrozado y sin remedio para siempre.
No denuncio la perversión moral de los más ricos y sus colaboradores. Denuncio la perversión del sistema. Y denuncio, por tanto, a cuantos desean que este sistema funcione mejor. Porque eso equivale a desear que aumente la desigualdad, el sufrimiento y la devastación.
Por otra parte - y esto es lo más importante que quiero destacar aquí -, yo me pregunto si en este desastre tienen responsabilidad las religiones. La tienen, desde luego. Por la responsabilidad que tenemos, en este espantoso desastre, las personas que nos consideramos creyentes. Por nuestro silencio ante las autoridades civiles y ante las autoridades religiosas. Porque, con frecuencia, “legitimamos” al sistema colaborando con él. Porque utilizamos la religión, con sus rituales y ceremonias, para tranquilizar nuestras conciencias.
Y si a todo esto sumamos la conciencia de sumisión y subordinación, que entraña la experiencia religiosa, se comprende que las jerarquías dominantes, en cada religión, se vean legitimadas para vivir en la contradicción de tantos jerarcas que, en demasiados casos, viven exactamente al revés de lo que representan y predican.
La consecuencia, que se sigue de lo dicho, resulta cada día más preocupante. Las religiones han derivado hacia sistemas de poder que, en la situación actual, si quieren mantenerse tal como perviven ahora, no tienen más remedio que vivir integradas en la contradicción canalla del sistema dominante. Y esto seguirá siendo así, por más que las religiones prediquen lo contrario o publiquen documentos de protesta y denuncia. Mientras los creyentes no entremos en contradicción con este sistema devastador, inevitablemente nos haremos cómplices de sus consecuencias de destrucción y muerte. 



dissabte, 12 de desembre del 2015

CARTA ALS REIS....



 Educar en valors amb la carta als Reis d’Orient

Publicat per Patricia Ramírez i Yolanda Cuevas el 12 de desembre del 2014.














Un nen escriu la carta als Reis d'Orient. Foto: auladeocio.com

“Estimats Reis d’Orient, Estimat Pare Noel, com m’he portat bé m’agradaria que em portéssiu…”
Qui no recorda aquells inicis de cartes, aquells desembres amb els nervis per veure què escriure, i els teus pares dient-te que tot no ho podies demanar perquè hi havia molts nens i perquè en una mateixa nit els Reis havien de repartir tots els regals i no els donaria temps. Tu no ho entenies massa bé, perquè si els Reis eren mags o el Pare Noel anava en trineu volador allò lògic era que poguessin arribar a totes les cases.
Avui en dia hi ha molta pressió amb la carta als reis   que els fills no se sentin menys que altres, que no es desil·lusionin o frustrin si no reben el regal que han demanat, el bombardeig televisiu des de començaments de novembre i els catàlegs de joguines més gruixuts que els propis llibres escolars, condueixen al fet que pares, avis, oncles i amics visquin amb estrès la compra i repartiment de regals. Els regals s’obren amb eufòria però la il·lusió dura segons fins que els nens abandonen la joguina obrint la següent, i molts nens, fins i tot, arriben a verbalitzar aquesta desil·lusió després d’obrir un fotimer de regals amb un “i el que vaig demanar del joc de la play?” No valoren el que reben, però sí presten atenció al que els falta. Els nens creixen amb ‘empatx de regals’, en molts casos sense haver-s’ho guanyat. Mirem d’inculcar-los valors com que “cal guanyar-se el que es té” però molts pares no actuen de manera coherent quan inunden el nen amb tant regal.
És palesa la realitat i la necessitat d’educar en valors, els fonaments de la futura vida adulta que es reflectiran en les relacions personals, laborals i socials.
Però amb dir-ho no és suficient. Cal treballar des de casa cada dia i els pares són el primer referent en els primers anys de vida.
Els nens han d’aprendre a reflexionar sobre ‘el seu any’ com fan molts adults. Per a això podria facilitar-los la tasca portar un diari on s’anotin els èxits que van aconseguint al llarg de l’any, no només com a unes simples notes, sinó que descriguin el seu esforç, la seva qualitat com amics, com d’obedients han estat. Un diari que reculli tot el que els fa mereixedors del premi.
La carta de Nadal pot ser un exercici que ens ajudi a repassar l’any, els objectius aconseguits, les àrees en què s’ha superat, i escriure al Pare Noel i als Reis Mags tot allò digne d’orgull per part del nen. En resum, un repàs d’aquests valors que treballeu amb ell cada dia amb el ferm propòsit d’afavorir el seu desenvolupament com a persona, aquestes ‘assignatures pendents’ que no estan als llibres de text.
Exemples de valors en els quals el nen podria reflectir-se mentre escriu la carta en la vostra companyia podrien ser:
-Sóc responsable perquè vinc del col·le i em canvio de roba sense que m’ho recordin; perquè m’organitzo la bossa d’esport i, quan torno, fico la roba a la rentadora; perquè ja em faig el llit; perquè fico els plats al rentaplats; perquè faig els deures sense que m’ho repeteixin deu vegades, o perquè torno a casa a l’hora que he pactat i, si no, aviso els meus pares perquè no es preocupin…
Com a pares, és important que estigueu disposats a acceptar que és preferible que ho facin ells a que ho facin com vosaltres vulgueu, així que doneu llibertat perquè ells decideixin i escriguin el que de veritat creuen que és important en el canvi. El que tu valores com a pare pot no tenir res a veure amb el que ells valoren des del seu punt de vista.


-Sóc perseverant perquè quan no em surten els dibuixos segueixo intentant-ho i no m’enfado ni els trenco; perquè insisteixo fins que les lletres em surten com em diu la profe; perquè quan suspenc un examen ho dono tot per superar l’assignatura; perquè quan no em surt a la primera el que el meu entrenador em demana, entreno i entreno fins que em surt, i perquè tot això ho faig sense enfadar-me perquè he après que es necessita esforç, constància i sacrifici per aconseguir les coses.
Com a pares, no exigiu resultats a curt termini, ni castigueu només si les coses no surten bé quan vosaltres creieu. Tampoc és bo que el compareu amb els altres (“que ha tret el teu amic?”), que l’etiqueteu (“ets un gandul, sempre igual”), o que li llanceu frases en què avanceu el seu futur (“segueix així i veuràs com acabes”).
- Sóc tolerant cada vegada que els meus amics em diuen les seves idees, opinions i actituds i les respecto tot i que no coincideixen amb les meves. No insulto, no m’enfado ni deixo de parlar a aquell que no pensa com jo.
Per educar aquest valor és important que els fills escoltin que els seus pares respecten els seus iguals, companys de treball, familiars, amics o veïns.
Prendre consciència dels seus èxits i a què són deguts farà que els tingui presents mantenint una bona autoestima i automotivació per a d’altres ocasions i que repeteixi l’actitud correcta per aconseguir nous reptes i relacionar-se amb els altres.
Altres valors que pots treballar amb ells en aquestes cartes són l’esforç, sacrifici, cooperació, bondat, companyonia, generositat, optimisme, discreció, amistat, honradesa, sinceritat, solidaritat, compromís o saber perdonar.
Durant l’any tingueu presents les accions que són coherents amb aquests valors. Reconèixer-les i anotar-les farà que es fomentin els comportaments que espereu d’ells sense oblidar que ser model de conducta és clau perquè refermin el canvi.
Un altre punt a tenir en compte en escriure la carta és el dels regals. Cal deixar volar la seva imaginació en el moment que la fan, deixar-los el seu temps i espai per a això sense organitzar-los directament, però en les setmanes anteriors es poden tenir converses que facin reflexionar els fills quins punts poden tenir en compte segons les diferents necessitats. Es tracta que la carta no es converteixi en marcar amb una X o un simple retalla i enganxa de les joguines dels supercatàlegs de diferents magatzems de joguines. Han de saber que escriure tot el que els agradaria tenir no vol dir que ho hagin de tenir.
En les indiscutibles joguines que segur que els Reis d’Orient i el Pare Noel portaran, s’han de tenir en compte les joguines educatives que impliquin el desenvolupament de la creativitat, atenció i concentració; les joguines per jugar en família i fomentar moments de diversió compartits en aquests dies i la resta de l’any, i les joguines tecnològiques, tenint en compte els seus avantatges. També és bo ser creatius i presentar-los adjuntant una targeta que impliqui un compromís com: “aquest regal es lliura a canvi d’estendre la roba de la rentadora, passejar amb l’àvia o fer sopa de lletres amb ella”
Entre els regals, hi ha d’haver llibres de lectura però no els què obliga l’escola sinó un que li agradi. La idea és que no sigui imposat, sinó que li interessi al nen llegir. Així fomentem la lectura lliure.
Un altre regal que no pot faltar és el material relacionat amb l’esport que ja practica o amb el que se sap que vol practicar, i així donar suport a la pràctica esportiva com una cosa fonamental en el seu desenvolupament físic i psicològic.
D’’altra banda, els Reis i el Pare Noel també s’han modernitzat i poden regalar “moments” com excursions, visites al zoo, als museus i espectacles.
També pots fomentar el pensar en altres nens que no són tan afortunats com ells. Com? Demanant-los que triïn entre les joguines que no fan servir aquelles que deixaran en l’arbre perquè els Reis Mags o el Pare Noel els hi portin a altres nens que no tenen les mateixes oportunitats. A canvi, els deixaran una nota d’agraïment valorant aquest gest. Així estem educant en la solidaritat des de la màgia del Nadal.











Regals sota un arbre de Nadal. Foto: pequesbebes.com



Un regal en el qual és importantíssim saber prendre la decisió correcta és el d’una mascota quan el nen la demana. Cal educar els nens en què un gos o un gat no són una joguina. Els animals són éssers vius que necessiten de nosaltres: cal educar-los, passejar-los, donar-los de menjar, jugar amb ells, donar-los afecte i vacunar-los, i per això es necessita temps i molta responsabilitat. No oblidem que hi ha també llocs on hi ha animals abandonats esperant una llar.
Finalment, una altra de les tasques que teniu com a pares és la d’educar els avis, oncles o padrins, i, com més aviat es tracti el tema i es decideixi com fer-ho, millor. No obstant això, cada any cal reprendre i organitzar què portar a cada casa. En aquest sentit, cal ser comprensius amb els pares, i el més important és la futura educació del nen per sobre de qui fa el millor regal i més car pensant així que els voldran més. La família, doncs, no pot anar per lliure comprant regals sense saber o sense conèixer les necessitats del seu nét o nebot. Hi veritables guerres entre els avis materns i paterns per veure qui regala més i millor. I normalment el ‘més i millor’ s’associa a allò car o la quantitat. L’amor no es compra, l’amor es construeix dia a dia amb els llaços familiars i el temps que passem en família. Potser els nens necessiten unes sabates, un abric o la quota d’una extraescolar abans que una joguina. Per tant, la família ha de comunicar-se i organitzar-se.
Guardar aquestes cartes que escriuen els petits pot ser un dels millors regals que com a pares podeu fer un Nadal als vostres fills adults. Feu la prova!
I no oblidem que hi ha regals que no els poden portar ni els Reis d’Orient ni el Pare Noel i aquests són els que més desitgen: més temps, atenció, paciència, abraçades, somriures, afalacs, reconeixements. D’això els fills no se n’avorreixen.
Bon Nadal i els nostres millors desitjos a tots en aquest nou any.