Pàgines

dissabte, 12 de desembre del 2015

CARTA ALS REIS....



 Educar en valors amb la carta als Reis d’Orient

Publicat per Patricia Ramírez i Yolanda Cuevas el 12 de desembre del 2014.














Un nen escriu la carta als Reis d'Orient. Foto: auladeocio.com

“Estimats Reis d’Orient, Estimat Pare Noel, com m’he portat bé m’agradaria que em portéssiu…”
Qui no recorda aquells inicis de cartes, aquells desembres amb els nervis per veure què escriure, i els teus pares dient-te que tot no ho podies demanar perquè hi havia molts nens i perquè en una mateixa nit els Reis havien de repartir tots els regals i no els donaria temps. Tu no ho entenies massa bé, perquè si els Reis eren mags o el Pare Noel anava en trineu volador allò lògic era que poguessin arribar a totes les cases.
Avui en dia hi ha molta pressió amb la carta als reis   que els fills no se sentin menys que altres, que no es desil·lusionin o frustrin si no reben el regal que han demanat, el bombardeig televisiu des de començaments de novembre i els catàlegs de joguines més gruixuts que els propis llibres escolars, condueixen al fet que pares, avis, oncles i amics visquin amb estrès la compra i repartiment de regals. Els regals s’obren amb eufòria però la il·lusió dura segons fins que els nens abandonen la joguina obrint la següent, i molts nens, fins i tot, arriben a verbalitzar aquesta desil·lusió després d’obrir un fotimer de regals amb un “i el que vaig demanar del joc de la play?” No valoren el que reben, però sí presten atenció al que els falta. Els nens creixen amb ‘empatx de regals’, en molts casos sense haver-s’ho guanyat. Mirem d’inculcar-los valors com que “cal guanyar-se el que es té” però molts pares no actuen de manera coherent quan inunden el nen amb tant regal.
És palesa la realitat i la necessitat d’educar en valors, els fonaments de la futura vida adulta que es reflectiran en les relacions personals, laborals i socials.
Però amb dir-ho no és suficient. Cal treballar des de casa cada dia i els pares són el primer referent en els primers anys de vida.
Els nens han d’aprendre a reflexionar sobre ‘el seu any’ com fan molts adults. Per a això podria facilitar-los la tasca portar un diari on s’anotin els èxits que van aconseguint al llarg de l’any, no només com a unes simples notes, sinó que descriguin el seu esforç, la seva qualitat com amics, com d’obedients han estat. Un diari que reculli tot el que els fa mereixedors del premi.
La carta de Nadal pot ser un exercici que ens ajudi a repassar l’any, els objectius aconseguits, les àrees en què s’ha superat, i escriure al Pare Noel i als Reis Mags tot allò digne d’orgull per part del nen. En resum, un repàs d’aquests valors que treballeu amb ell cada dia amb el ferm propòsit d’afavorir el seu desenvolupament com a persona, aquestes ‘assignatures pendents’ que no estan als llibres de text.
Exemples de valors en els quals el nen podria reflectir-se mentre escriu la carta en la vostra companyia podrien ser:
-Sóc responsable perquè vinc del col·le i em canvio de roba sense que m’ho recordin; perquè m’organitzo la bossa d’esport i, quan torno, fico la roba a la rentadora; perquè ja em faig el llit; perquè fico els plats al rentaplats; perquè faig els deures sense que m’ho repeteixin deu vegades, o perquè torno a casa a l’hora que he pactat i, si no, aviso els meus pares perquè no es preocupin…
Com a pares, és important que estigueu disposats a acceptar que és preferible que ho facin ells a que ho facin com vosaltres vulgueu, així que doneu llibertat perquè ells decideixin i escriguin el que de veritat creuen que és important en el canvi. El que tu valores com a pare pot no tenir res a veure amb el que ells valoren des del seu punt de vista.


-Sóc perseverant perquè quan no em surten els dibuixos segueixo intentant-ho i no m’enfado ni els trenco; perquè insisteixo fins que les lletres em surten com em diu la profe; perquè quan suspenc un examen ho dono tot per superar l’assignatura; perquè quan no em surt a la primera el que el meu entrenador em demana, entreno i entreno fins que em surt, i perquè tot això ho faig sense enfadar-me perquè he après que es necessita esforç, constància i sacrifici per aconseguir les coses.
Com a pares, no exigiu resultats a curt termini, ni castigueu només si les coses no surten bé quan vosaltres creieu. Tampoc és bo que el compareu amb els altres (“que ha tret el teu amic?”), que l’etiqueteu (“ets un gandul, sempre igual”), o que li llanceu frases en què avanceu el seu futur (“segueix així i veuràs com acabes”).
- Sóc tolerant cada vegada que els meus amics em diuen les seves idees, opinions i actituds i les respecto tot i que no coincideixen amb les meves. No insulto, no m’enfado ni deixo de parlar a aquell que no pensa com jo.
Per educar aquest valor és important que els fills escoltin que els seus pares respecten els seus iguals, companys de treball, familiars, amics o veïns.
Prendre consciència dels seus èxits i a què són deguts farà que els tingui presents mantenint una bona autoestima i automotivació per a d’altres ocasions i que repeteixi l’actitud correcta per aconseguir nous reptes i relacionar-se amb els altres.
Altres valors que pots treballar amb ells en aquestes cartes són l’esforç, sacrifici, cooperació, bondat, companyonia, generositat, optimisme, discreció, amistat, honradesa, sinceritat, solidaritat, compromís o saber perdonar.
Durant l’any tingueu presents les accions que són coherents amb aquests valors. Reconèixer-les i anotar-les farà que es fomentin els comportaments que espereu d’ells sense oblidar que ser model de conducta és clau perquè refermin el canvi.
Un altre punt a tenir en compte en escriure la carta és el dels regals. Cal deixar volar la seva imaginació en el moment que la fan, deixar-los el seu temps i espai per a això sense organitzar-los directament, però en les setmanes anteriors es poden tenir converses que facin reflexionar els fills quins punts poden tenir en compte segons les diferents necessitats. Es tracta que la carta no es converteixi en marcar amb una X o un simple retalla i enganxa de les joguines dels supercatàlegs de diferents magatzems de joguines. Han de saber que escriure tot el que els agradaria tenir no vol dir que ho hagin de tenir.
En les indiscutibles joguines que segur que els Reis d’Orient i el Pare Noel portaran, s’han de tenir en compte les joguines educatives que impliquin el desenvolupament de la creativitat, atenció i concentració; les joguines per jugar en família i fomentar moments de diversió compartits en aquests dies i la resta de l’any, i les joguines tecnològiques, tenint en compte els seus avantatges. També és bo ser creatius i presentar-los adjuntant una targeta que impliqui un compromís com: “aquest regal es lliura a canvi d’estendre la roba de la rentadora, passejar amb l’àvia o fer sopa de lletres amb ella”
Entre els regals, hi ha d’haver llibres de lectura però no els què obliga l’escola sinó un que li agradi. La idea és que no sigui imposat, sinó que li interessi al nen llegir. Així fomentem la lectura lliure.
Un altre regal que no pot faltar és el material relacionat amb l’esport que ja practica o amb el que se sap que vol practicar, i així donar suport a la pràctica esportiva com una cosa fonamental en el seu desenvolupament físic i psicològic.
D’’altra banda, els Reis i el Pare Noel també s’han modernitzat i poden regalar “moments” com excursions, visites al zoo, als museus i espectacles.
També pots fomentar el pensar en altres nens que no són tan afortunats com ells. Com? Demanant-los que triïn entre les joguines que no fan servir aquelles que deixaran en l’arbre perquè els Reis Mags o el Pare Noel els hi portin a altres nens que no tenen les mateixes oportunitats. A canvi, els deixaran una nota d’agraïment valorant aquest gest. Així estem educant en la solidaritat des de la màgia del Nadal.











Regals sota un arbre de Nadal. Foto: pequesbebes.com



Un regal en el qual és importantíssim saber prendre la decisió correcta és el d’una mascota quan el nen la demana. Cal educar els nens en què un gos o un gat no són una joguina. Els animals són éssers vius que necessiten de nosaltres: cal educar-los, passejar-los, donar-los de menjar, jugar amb ells, donar-los afecte i vacunar-los, i per això es necessita temps i molta responsabilitat. No oblidem que hi ha també llocs on hi ha animals abandonats esperant una llar.
Finalment, una altra de les tasques que teniu com a pares és la d’educar els avis, oncles o padrins, i, com més aviat es tracti el tema i es decideixi com fer-ho, millor. No obstant això, cada any cal reprendre i organitzar què portar a cada casa. En aquest sentit, cal ser comprensius amb els pares, i el més important és la futura educació del nen per sobre de qui fa el millor regal i més car pensant així que els voldran més. La família, doncs, no pot anar per lliure comprant regals sense saber o sense conèixer les necessitats del seu nét o nebot. Hi veritables guerres entre els avis materns i paterns per veure qui regala més i millor. I normalment el ‘més i millor’ s’associa a allò car o la quantitat. L’amor no es compra, l’amor es construeix dia a dia amb els llaços familiars i el temps que passem en família. Potser els nens necessiten unes sabates, un abric o la quota d’una extraescolar abans que una joguina. Per tant, la família ha de comunicar-se i organitzar-se.
Guardar aquestes cartes que escriuen els petits pot ser un dels millors regals que com a pares podeu fer un Nadal als vostres fills adults. Feu la prova!
I no oblidem que hi ha regals que no els poden portar ni els Reis d’Orient ni el Pare Noel i aquests són els que més desitgen: més temps, atenció, paciència, abraçades, somriures, afalacs, reconeixements. D’això els fills no se n’avorreixen.
Bon Nadal i els nostres millors desitjos a tots en aquest nou any.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada