AJUDA A NEPAL

Veus des del Nepal: "Ningú està dormint aquests dies, no hi ha espai per tots"

Dll, 11/05/2015

(CR) Són moltes les organitzacions humanitàries que treballen al Nepal amb les persones afectades pel terratrèmol del passat 25 d'abril. I moltes també les institucions religioses que recullen fons per donar suport a aquesta tasca. És el cas d'Enllaç Solidari dels claretians, que donen suport al 'Project Vision'. L'entitat, dirigida pel claretià de l’Índia George Kannanthanam, s’ha traslladat al Nepal amb un grup de voluntaris amb força experiència des del tsunami del 2004. 

Una altra organització d'Església que ha engegat una acció d'emergència al Nepal és Mans Unides, que ha posat en marxa campaments sanitaris a les zones afectades.

Càritas Barcelona, amb l'article 'Veus des del Nepal' posa rostre als afectats amb el cas d'una família que parla de "luxe" per referir-se a tenir un lloc on dormir. Podeu llegir-lo a continuació:

Veus des del Nepal

«Marchugaun és un petit poble de 120 habitants situat a 30 quilòmetres de l'epicentre del terratrèmol que va sacsejar el Nepal el passat 25 d'abril. Allà, el 75 per cent dels edificis han estat destruïts, i els supervivents del sisme s'amunteguen dins de tres tendes de campanya que s'han muntat de manera improvisada al mig del carrer. Els que encara conserven les seves cases en peu no poden tornar-hi perquè hi han aparegut esquerdes a les parets i el risc d'ensorrament és molt alt.

"Ningú està dormint aquests dies –explica l’Issor, un pagès local-, perquè tenen por i perquè entren a la tenda per torns; no hi ha espai suficient per tots".

Per això, per en Tham i la seva família, poder tenir el seu “propi refugi temporal” seria un “luxe”. “Encara tenim alguna cosa per menjar i podem aconseguir aigua; però m’agradaria tenir una lona només per la meva dona i els meus fills”, diu en Tham.

Aquesta petició de refugi –una necessitat urgent, encara que els supervivents del terratrèmol la vegin un luxe– es repeteix en totes i cadascuna de les aldees rurals de les àrees de Gorkha, Sindhupalchowk, Kavre i Nuwakot a les quals ha arribat Càritas.

Les pluges, els lliscaments de terres, les carreteres tallades i l'orografia del terreny fan molt difícil arribar a aquestes zones remotes de Nepal, però les organitzacions humanitàries fan l'impossible per aconseguir-ho. Càritas Nepal, amb el suport de la xarxa internacional de Càritas, ja ha portat ajuda urgent a 30.000 persones. Refugi, abric, aliments, aigua i articles d'higiene són les principals necessitats dels supervivents del terratrèmol del 25 d'abril.

I és que la crisi humanitària és enorme: vuit milions de persones s'han vist afectades, 7.365 han mort, més de 500.000 han perdut casa seva o han sofert destrosses en la mateixa i 3,5 milions necessiten ajuda alimentària urgent.»

Més informació, aquí.

L’Església treballa en equips de socors al Nepal

(CR) La llarga sèrie de moviments que des d'aquest dissabte va colpejar al Nepal i va devastar la part central del país –amb la més forta de magnitud de 7,9– deixa un saldo tràgic: prop de 3.700 morts confirmats fins al moment i al menys 6.800 ferits, segons informa l'Agència Info Salesiana des de Katmandú. En molts pobles encara no arriben els equips de socors. Salesians i Filles de Maria Auxiliadora (FMA), presents al país, estan bé i es ja es troben treballant per fer front a l'emergència. Càritas Internacional també ha activat un pla de resposta als damnificats i Oxfam Intermon ha incrementat els seus esforços als campaments establerts a la Vall de Katmandú i està col·laborant amb altres organitzacions presents al país per garantir subministrament d'aigua potable, així com aliments i refugi.

"Mai havia vist tanta devastació. Mentre que els carrers estan dominats pel caos i plens de gent que intenta trobar amics i éssers estimats, la ciutat està paralitzada, amb edificis destruïts, carrers bloquejades, talls elèctrics i rèpliques constants", explica des de Katmandú Eleanor Trinxera, coordinadora de programes de Càritas Austràlia per Nepal.

Per la seva banda, la responsable d'Acció Humanitària d'Oxfam Intermon, Barbara Mineo, afirma que "centenars de milers de persones s'han vist de sobte sense aigua, aliments, assistència mèdica o un lloc on refugiar-se. Es troben en una situació desesperada. Hem d'actuar ràpid".

Famílies senceres sense llar

Les rèpliques han causat també allaus en els pics de la serralada de l'Himàlaia, que han envestit diverses expedicions d'alpinistes. Katmandú, la capital, és la ciutat més afectada, però el dany afecta 30 dels 70 districtes que conformen el país. Més enllà dels morts i ferits que augmenten cada hora, el terratrèmol va deixar a famílies senceres sense llar, que s'enfronten en un clima molt dur amb pluges imminents, en un país densament poblat, amb 27 milions d'habitants –la meitat dels quals són infants– i molt pobre.

Les operacions de rescat i socors estan en curs i continuen sense parar, amb l'ajuda també d'expedicions humanitàries de diversos països. Les FMA de la Inspectoria de Calcuta han aconseguit posar-se en contacte amb les religioses al Nepal, que han assegurat que les germanes i els Salesians estan bé, encara que afectats pel xoc i la por. Només algunes parets es van ensorrar però no han patit danys irreparables. Com totes les persones, per ordre del govern no poden tornar a casa i es refugien en carpes externes. Mentrestant, intenten portar ajuda i consol a les persones afectades.

La Inspectoria dels salesians de l'Índia-Calcuta

Els salesians són presents al Nepal des dels anys 90, dependents de la Inspectoria de l'Índia-Calcuta, i animen dues obres a Katmandú, "Thecho" i "Siddhipur", en el suburbi de Lubhu, i dues més en altres zones del país ; les FMA han obert casa a Kàtmandu en 2007.

Mentrestant, l'ONG "Jugend Eine Welt - Àustria" ja està treballant i ha assignat un fons d'emergència inicial de 10.000 euros per ajudar els salesians al país.
A YouTube està disponible un vídeo que presenta l'obra salesiana de Lubhu:

Haití y Nepal

Hace más de cinco años, el doce de enero del 2010, Haití padeció un terrible terremoto que segó 200.000 vidas y causó 300.000 heridos. Sus consecuencias siguen muy presentes, no solo por las 80.000 personas que carecen de hogar, ni por los traumas personales que arrastran los supervivientes, sino por la sensación de abandono con la que se encuentran. Son acuciantes las deficiencias alimentarias, sanitarias, escolares, sociales y de toda índole que son reales, no imaginarias, y de primera necesidad y vitales. Haití es un país de mendigos, de pobres de solemnidad…y olvidado.

Las ayudas y el interés por Haití duraron lo que duraron. ¿Sucederá lo mismo con el Nepal?

Todavía no tenemos el balance definitivo de muertos, heridos y desaparecidos. Tampoco una evaluación de los daños, ni una visión aproximada de las consecuencias. Queda mucho trabajo por realizar: Atender a los heridos y a los supervivientes. Enterar o incinerar a los muertos, desescombrar, reconstruir y volver a una normalidad en unas circunstancias difíciles por el clima y la orografía, por la pobreza de la zona.

Los alpinistas, los montañeros, todos aquellos que han gozado de sus gigantes de piedra y hielo no pueden abandonar al Nepal. Los que lo han conocido antes, los que se han servido de los nepalíes, de los serpas, tienen que ser solidarios y ayudarles a rehacerse a devolver al país a sus condiciones anteriores, y mejorarlas.

Que no suceda lo de Haití y lo de otros muchos lugares que, pasada la solidaridad emocional de los primeros días, caen en el olvido y se les deja a la soledad, a la impotencia y a la desesperación. Solos en la nada.

La sociedad occidental u oriental, los que vivimos medianamente bien, tenemos que compartir si efectivamente creemos y defendemos los DERECHOS HUMANOS. ¿Acaso unos somos más humanos que otros?

Pongámonos en su lugar.