Ciència en femení
Els jocs
infantils ens han diferenciat pel gènere. Foto: Carla Montoto
La dona ha tingut presència a la ciència des dels
temps més remots. Des de l’època d’Egipte i Mesopotàmia, la dona ha
desenvolupat un paper decisiu a la ciència i la història del pensament:
astronomia, matemàtiques o medicina. Moltes vegades amb un paper d’actriu
secundària o un paper ocult. Maria Skolodowska, més coneguda com Marie Curie,
va prendre el cognom del seu marit i va guanyar dos premis Nobel. El primer de
física juntament amb el seu marit i el segon de química en solitari. D’altres
dones van estar a l’ombra d’altres premis Nobel i no van obtenir ni el
reconeixement ni la visibilitat. El número de dones científiques creix a
Espanya més que la mitja europea. I malgrat això, per què hi ha menys dones
científiques que homes? Les variables que hi intervenen poden ser moltes.
Un motiu important, donat que la dona ha estat tant de
temps a l’ombra, és la manca de models amb els que d’altres dones i les nenes puguin sentir-se identificades. Ens
agrada ”semblar-nos a..” perquè admirem els seus valors, el seu reconeixement
professional, el seu èxit, la seva trajectòria o la seva aportació a la
humanitat. Hi ha moltes més dones reconegudes en camps com la literatura, la
moda, l’art…però moltes menys de referència a la ciència i a la investigació.
Es necessita donar-les hi visibilitat perquè les nenes s’hi puguin
identificar i vulguin imitar-les. La visibilitat també cal mostrar-la en els
centres educatius, en els què hem de parlar d’Einstein però també de Mileva
Maric, la dona que va estar al seu costat col·laborant colze a colze i que el
físic ha reconegut com a tal.
Un altre motiu és el sistema educatiu en el
qual fa anys no s’animava la dona a estudiar ciències. Aquestes carreres
universitàries i professions eren cosa d’homes. Les dones es decantaven per
l’ensenyament, la infermeria, la medicina, la psicologia, el dret o les
ciències econòmiques. Les carreres de ciències, enginyeries, matemàtiques o
informàtica tenien una clara, més que vocació, inclinació masculina.
A través del
joc, els nens i nenes desperten la seva curiositat per aquelles coses a les
quals juguen, els genera emocions i records que poden condicionar el seu
interès per a professions futures relacionades amb allò on van dedicar les
seves hores d’oci
També han estat els propis jocs infantils els que
ens han diferenciat pel gènere. De petits els nens
reben més jocs relacionats amb la química, els Mecano, els jocs de
construcció… mentre que les nenes segueixen tenint regals relacionats amb la
cura dels bebès i la maternitat, la roba, els complements, jocs per fer sabons,
espelmes, cupcakes, etc.
Mitjançant el joc, el nen desperta la seva curiositat
per allò al qual juga, li genera emocions i records que poden condicionar el seu
interès per professions futures relacionades amb allò al què va dedicar les
seves hores d’oci. Això, actualment, lamentablement es segueix repetint.
No podem oblidar tampoc com ens condiciona la
maternitat. De fet hi ha moltes dones que comencen a tenir el coratge de
decidir no tenir fills i prioritzar la seva carrera professional per sobre de
la maternitat. Sol ser una decisió dura i molt jutjada pel seu entorn. La
dedicació als fills, així com l’embaràs, el ritme de treball, el propi amor que
desperta un fill al qual ens fa pena deixar sol tantes hores no estant
present en el seu dia a dia, condiciona l’abandonament de carreres
professionals de dones brillants. Encara que et facis el ferm propòsit de
seguir amb el teu ritme de treball després de ser mare i malgrat que comptis
amb un pare responsable i col·laborador al 50 per cent i ajuda domèstica,
poques són les dones capaces de portar el ritme de qui es tanca en un
laboratori dotze hores a estudiar sota un microscopi. Ens sentim responsables i
culpables de no passar més temps amb els nens.
Al 1991 la revista Science va publicar un suplement
que es titulava Women in Science. Es recollien diferents opinions de dones
científiques que expressaven els motius de per què hi havia menys dones al món
de la ciència. Un, era sentir-se apartades per l’home, el qual no les
considerava suficientment hàbils com per treballar en la ciència. I és que, des
d’Aristòtil, s’ha considerat que el fet de ser dona i el propi cervell femení
estan menys dotats per a la ciència. Encara es segueixen mantenint aquestes
idees masclistes absurdes i sense fonament. I aquí ens trobem amb el peix que
es menja la cua. Donat que hi ha molts més homes investigant, també són ells
els que dirigeixen els laboratoris o els grans projectes científics. Hi ha un
percentatge molt petit de dones que encapçalen aquests projectes. Fet pel qual
l’elecció de nous científics estarà condicionada per l’educació sexista i
masclista que pugui seguir existint, fins i tot de manera no conscient.
A Espanya hi
ha menys noies a les carreres d’enginyeria, matemàtiques o telecomunicacions.
Actualment a Espanya hi segueixen havent menys
estudiants universitàries en carreres d’enginyeria, matemàtiques, arquitectura,
telecomunicacions, química o informàtica. Des de la infància s’hauria d’estimular i deixar que
les nenes manifestessin el seu talent, oferint jocs de tot tipus, des dels
cotxes, els jocs de construcció, pilotar avions o disfressar-se de l’home
aranya. En aquesta època de la vida, el cervell és capaç d’aprendre tot allò
que li ofereixin, la ment és curiosa, no té por a l’error i experimenta amb tot
allò que té a l’abast. També els podem llegir contes i històries de dones que
han triomfat a la ciència i despertar així el seu desig d’identificació.
Hem de començar a creure’ns que som bones i talentoses
per a allò que ens proposem. No caminem pel món de la ciència amb una baixa autoestima, demanant perdó
per voler demostrar tot allò que portem dintre. Diuen que és millor demanar
perdó que demanar permís, però en aquest cas ja sabeu, ni perdó ni permís.
