POEMA
DE LA ROSA
ALS LLAVIS
FRAGMENTS...
CONTENTAMENT
Quin tebi
pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
on és l'espieta que l'amor ens priva?
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
on és l'espieta que l'amor ens priva?
LA PENYORA
EN OFRENA
Tirania de
l'amor
si et vull deixar, dius: no em deixis.
Si Tu em deixaves soc jo
qui soc gelós de que ho fessis.
Englantina del camí
fas goig perquè jo et llueixi:
tota l'il·lusió que tinc
la vols teva
quan te prengui.
si et vull deixar, dius: no em deixis.
Si Tu em deixaves soc jo
qui soc gelós de que ho fessis.
Englantina del camí
fas goig perquè jo et llueixi:
tota l'il·lusió que tinc
la vols teva
quan te prengui.
ÉS FADRINETA
Es fadrineta
i com un sol,
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.
Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
—Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.
Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.
ara als meus braços defallia;
si duu a les celles mort i dol
duu a les pestanyes la metgia.
Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
—Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.
Si l'assentava als meus genolls
era una rosa que s'obria.
LES IMATGES 4
Perquè és
alta i esvelta
tota es sap estremir.
Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s'hi perdien gotims!
—Més avall si arribaven
floria l'omelic.
tota es sap estremir.
Si els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s'hi perdien gotims!
—Més avall si arribaven
floria l'omelic.
IMATGES 5
i quan confiats els arbres es vesteixen
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena
i les rodes de la fortuna de la seva sina
i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes
ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos
vas de l'amor
llet i mel en son clos
flor d'atzabeja:
—quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera
i
com una fletxa el seu mentó
quan besa
—com una fletxa els seus braços alçats
la seva sina com una sageta
—una sageta el seu gest marxant
fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:
sageta
sagrari de carn:
i la joguina com la més tallant
BLANCA BRUNA
Blanca bruna
i fina com un pa de mel
—més que una amoreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
—joliu dolençant
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
si ahir era poncella ara és mon tresor
—com la satalia cada pit rodó
i fina com un pa de mel
—més que una amoreta collida al carrer
la seva geniva floria de sang
verge i desvestida
—joliu dolençant
camisa de seda com la lluna al ple
la rosa vermella floria també:
si ahir era poncella ara és mon tresor
—com la satalia cada pit rodó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada