Carta oberta a Alfred Bosch
Dijous passat va ser un dia molt important per a
Barcelona. Vam aprovar, gràcies al suport d’ERC, del PSC i a l’abstenció de la
CUP, una modificació pressupostària que ens ha de permetre avançar en la
construcció d’un nou model de ciutat. Les aportacions d’ERC han estat molt
valuoses i estic convençuda que suposaran una millora en la qualitat de vida de
molta gent, principalment la que més ho necessita.
Una vegada més es va posar en evidència quina és la
majoria que cal per tirar endavant mesures que donen resposta a l’emergència
social: als nens i nenes que necessiten una beca menjador, a les famílies que
necessiten una ajuda per no haver de fer front a la violència extrema d’un
desnonament, als nostres malalts, a les persones grans, a les dones que
pateixen violència i maltractaments, a les persones demandants d’asil que
arriben a Barcelona fugint de la guerra i la pobresa…
Portem 11 mesos compartint objectius i votant en la
mateixa direcció en totes aquelles propostes que tenen a veure amb un
determinat model de ciutat.
Les quatre forces d’esquerra que formem una clara
majoria al consistori tenim l’oportunitat de consolidar un govern estable, i
des del primer dia hem deixat la porta oberta a aquesta possibilitat.
L’aprovació dels pressupostos ha deixat aquesta porta encara més oberta. No
s’entendria que no féssim un esforç per intentar-ho, perquè Barcelona ha votat
majoritàriament, i per tant mereix, un govern de canvi impulsat per un front
ampli d’esquerres: aquest va ser el mandat sortit del 24-M.
Fa uns dies l’Alfred Bosch em va fer arribar una
proposta d’acord entre ERC, la CUP i el suport extern del grup municipal de
CiU. Al marge que la CUP, amb qui coincidim en molts objectius programàtics, ja
ha expressat la seva voluntat de no incorporar-se al govern de la ciutat, seria
un error lliurar la clau de la governabilitat a CiU quan el model de ciutat que
defensen per a Barcelona és antagònic al que impulsem les forces d’esquerres.
Així es constata en les diferents votacions celebrades al plenari municipal. Al
marge d’acords concrets en grans temes de ciutat, deixar la governabilitat de
Barcelona en mans de la formació conservadora suposaria aturar el canvi que
estem impulsant.
Eix nacional
El “canvi real” a Barcelona no pot estar condicionat,
tampoc, per una estratègia a nivell nacional, perquè no és aquest el sentit de
“canvi” que es va votar a les municipals. La gent va anar a votar un model de
ciutat, i va guanyar una força municipalista transversal en l’eix nacional.
Respectem aquest mandat.
Però anem més enllà: en el procés sobiranista impulsat
des de la ciutadania a Catalunya, un govern de front ampli i transversal com el
que us proposem podria ser una oportunitat de bastir ponts i eixamplar
aliances. És el moment de teixir espais diversos i plurals des d’on compartir i
construir complicitats, en el marc de la feina del dia a dia. Aquesta ha de
continuar sent una molt valuosa aportació de Barcelona, exercint la seva
responsabilitat com a capital del país que, no en tingueu cap dubte, continuarà
estant al capdavant en la defensa del dret a decidir.
Entenc les pors a reproduir escenaris del passat. Som
els primers que estem treballant perquè això no passi. Ara bé, l’escenari ha
canviat en molts sentits. Per exemple, a l’Àrea Metropolitana fa vuit mesos que
des del govern format per Barcelona en Comú – Entesa, PSC i ERC estem promovent
polítiques de canvi real tan importants com la creació d’una Agència de
Transparència i l’inici del procés cap a una gestió pública de l’aigua. Si
aquesta és la realitat a l’Àrea Metropolitana, imagineu-vos les possibilitats
que tenim de promoure polítiques transformadores a Barcelona, on la correlació
de forces és molt més favorable al canvi.
No deixem que les pors ens impedeixin avançar. Avui el
govern de Barcelona està liderat per una força de canvi, una confluència
ciutadana formada per gent que mai no hem tingut poder, moguda per l’afany de
transformació social i l’anhel de sobirania real.
En la carta, l’Alfred Bosch ens convidava a triar
entre el somni i la decepció. Jo us convido a afegir-hi un tercer element: la
realitat. La lluita al carrer ens ha ensenyat que per fer real el somni cal
partir de l’aquí i de l’ara, de la pluralitat i de la complexitat. Nosaltres
triem fer el somni realitat, i això només serà possible sumant forces a partir
dels objectius que compartim uns i altres. Hi ha moltíssima feina per fer, i
amb la vostra participació tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada