ROBAR... O FURTAR...

Uns quants empresaris hauran de deixar de robar

Publicat el 1 de juny de 2015

Un grapat d’empresaris de primera línia es queixen dels resultats democràtics de diumenge passat. Per ells, que són als cercles ‘rodons’ d’empresaris, o als clubs selectes d’empresaris, o a les cambres reials d’empresaris, o a tot allò que fa tuf d’empresari de primera (entre nosaltres ‘uns refillets’), els futurs governs, ajuntaments, generalitat, diputacions, els pot anar a la contra, perquè ja no podran rebre tot de tractes de favor, ni contractes sotamà, ni adjudicacions sense mirament, ni milions d’euros regalats en canvi de fum o de petites comissions per a les butxaques particulars de polítics o partits. No. Sembla que ara s’hauran de conformar a negociar pels contractes amb transparència, com si foren empresaris nets i honestos, que vol dir davant polítics que estudiaran si la seua és la millor de les ofertes, no l’oferta dels amics, ni l’oferta que tot t’assegura el premi en canvi que em pagues un viatge, una cacera o uns quants milions comptats en un cotxe. Ara, aquests empresaris més llestos que el pa d’àngel, hauran de competir amb les mateixes condicions que tothom, per guanyar una sol·licitud o una inversió. I ai, això, per ells és un desavantatge al qual no són fets, ni acostumats, ni saben com, pobres. Perquè ells estan fets a entrar allà, a la diputació, a la generalitat o als ajuntaments com qui entra en sa casa, amb la bata, el puret i la secretària vestida a mitja cuixa, això si és que no fan la reunió més íntima, a la plaça de bous, al camp de futbol, al club que és un puticlub, a l’iot, o al balcó de l’ajuntament d’aquella figaflor, o ves a saber. No, no, això que ara els espera, aqueixa transparència, o possible netedat i competència, no fa per ells, així que han començat per deixar anar l’amenaça als mitjans d’extrema dreta, a través dels opinadors i periodistes que tenen col·locats allà on saben, perquè amenacen que això no anirà bé, que així no crearem ocupació, ni mourem l’economia, que ells sí que en saben, que fóra millor de cercar pactes contra-natura, perquè ells podrien continuar fent com han fet fins ara, el fill-de-puta. Clar i ras. Ells ho deixen caure i l’últim que apagui el llum.

Si hem arribat a quotes de més del 50% de desocupació entre els joves, hem arribat a tenir més diner negre que mai, o a tenir més comptes a Suïssa que pedres al barranc, si hem arribat a nivells de deute de rècord, o hem arribat a destruir més empreses petites els últims vint anys que no en els últims cent, o si l’índex de corrupció política i empresarial és de nivell ‘màfia organitzada’ això no té res a veure, res de res, amb la seua manera de fer, no, tot això és casual, com ho és que un percentatge elevat dels polítics responsables de govern visquen amb sous milionaris d’aquestes empreses, una casualitat, no té res a veure amb el diner que han robat (ells en diuen guanyat), o estalviat (no en diuen furtat), amb tants avantatges que la política del pp i del psoe els ha garantit en canvi de deixar-nos escurats i despullats. Sí, amb ‘l’extrema esquerra’ que ells diuen, l’economia ens anirà malament, ells ja ens hi han avisat.

No té res a veure que l’economia dels últims vint anys, a València i a aquella espanya que encara ens governa, haja enfonsat la gent en la misèria. Que si mai ens recuperem, no serà pels fills-de-puta que amenacen el món i sa mare cada colp que algú els diu que, en uns dies, possiblement hauran de deixar de robar. No per decència ni per ètica, ni per valors. No. Senzillament, perquè n’hi haurà uns altres als llocs de responsabilitat política. Almenys fins a les properes eleccions que tornen a guanyar els seus. O no.