Un enemic del poble
Crony capitalism for dummies
Col·lecció de
llibres "for dummies"
El capitalisme
d'estat, o ‘crony capitalism’, un sistema econòmic sorgit de les entranyes de
l'estatisme socialdemòcrata, no del liberalisme
Benvolguts
amics, benvolgudes amigues, com ja sabeu l'estat espanyol acaba de salvar les
empreses constructores de les autopistes que voregen Madrid. Això és Abertis,
Sacyr, ACS, Acciona i Bankia. Salvar vol dir que amb els diners de tots -del
pagès de la Cerdanya i del mariner del port de Cadis- l'estat compra la
titularitat de les autopistes perquè passin a ser públiques. Les nacionalitza.
Un parèntesi, a l'hora de mesurar les balances fiscals de cada autonomia suposo
que comptaran aquests 5.000 milions d'euros dels que Madrid es beneficia per
l'efecte de capitalitat, oi? Quins pebrots! Doncs
bé, senyores i senyors, ras i curt, això és el capitalisme d'estat, o ‘crony
capitalism’, un sistema econòmic sorgit de les entranyes de l'estatisme
socialdemòcrata, no del liberalisme. Repeteixo, no del liberalisme. I per què
ho dic això? Doncs perquè si tu engendres i incentives un sistema on l'estat
acumuli cada vegada més responsabilitat, com pretén la socialdemocràcia,
aquestes coses sempre acaben passant.
Aquest capitalisme no liberal funciona de la
manera següent: l'estat concedeix a unes quantes empreses privades la
construcció d'infraestructures, aquestes empreses es beneficien (normalment per
afinitats polítiques) de la concessió i, si alguna cosa va malament, doncs
l'estat, ergo la ciutadania, els hi paga el rescat. Alehop! Es tracta de
privatitzar guanys i socialitzar pèrdues. Ben al contrari del que el
capitalisme de sentit comú hauria de fer, és a dir, privatitzar guanys i
pèrdues. Aquesta perversió del capitalisme és conseqüència directa de la
voluntat de la majoria dels ciutadans que enquesta rere enquesta s'identifiquen
amb opcions estatistes i reclamen encara més intervenció estatal com a model
social. Com més gran sigui la dimensió econòmica de l'estat, més diners de
tothom podrà gestionar, això vol dir que més líquid podrà gastar en nom nostre.
Una empresa funciona igual, l'estat és una empresa, com més diners té més
inverteix, el problema, però, rau que l'empresa estatal s'ha fet tan gran, hi
ha tants buròcrates que la gestionen, que el ciutadà ras ja no controla en què
es gasta els seus diners. Per tant, és de calaix entendre que en un lloc on es
gestionen tants diners hi hagi grans empreses que busquin el seu escalf
proteccionista. Així funciona el capitalisme d'estat.
Uns diran que és més democràtic que els diners els gestionin
uns individus que han estat votats per tots plegats. Això és fals. Els diners
on millor estan és a les butxaques de cada treballador. El món privat és igual
de públic com l'estatal, l'empresa privada coopera i reverteix en la societat
tant o més que l'estat, o és que no ens beneficiem i ens curem i gaudim dels
grans invents que han fabricat les empreses privades?
Així doncs, al contrari del que pensen i diuen els moviments
polítics que cerquen la justícia social i reclamen encara més estat; és
el capitalisme de tall liberal el que permet desenvolupar una societat amb més
progrés i benestar. El capitalisme d'estat, o capitalisme clientalista, o
capitalisme d'amiguets, o capitalisme corporativista, és aquell sistema
neomercantilista que creix gràcies als favoritismes que proporciona un estat
engreixat tal com aquests justiciers socials desitgen. Com més inflat estigui
aquest estat, més terreny per córrer tindran els buròcrates per repartir amb
els seus amiguets. Això és i serà sempre així. Paradoxes del
meravellós món estètic de l'esquerra moralista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada